Durruti, de principi a final

S’han escrit molts llibres sobre Buenaventura Durruti i la columna de milicians que va dirigir durant els primers mesos de la Guerra Civil, però no es tenia una visió de conjunt dels gairebé tres anys que va estar activa aquesta divisió republicana. L’escriptor lleidatà Eladi Romero publica la història completa per primera vegada.

Però fins ara no s’havia publicat una història completa de la columna Durruti, formació que va continuar en actiu després de la mort del fundador i que es va convertir poc després en la 26 Divisió de l’Exèrcit Popular de la República. L’escriptor lleidatà Eladi Romero (Pont de Suert, 1956) és l’autor de La columna Durruti, que acaba de publicar l’editorial Laertes, una obra amb nombrosa documentació de l’època que inclou des del perfil biogràfic del protagonista, nascut el 1896 a Lleó, fill d’un mecànic de la Compañía de Ferrocarriles del Norte, fins a l’ofensiva final dels franquistes a Catalunya el febrer del 1939, que va provocar la retirada esglaonada cap a França del que quedava de les tropes republicanes, entre les quals la divisió creada el juliol del 36 per Durruti.

A més, Romero inclou al final del llibre un ampli apèndix biogràfic de més de 130 pàgines sobre uns dos-cents membres destacats de la columna Durruti i/o 26 divisió republicana. Entre ells, el lector descobrirà les peripècies vitals de personatges que es van enrolar en aquesta columna com Joan Català, de Llavorsí; Josep Lladós, d’Alcarràs; Enrique Pérez Farràs, de Lleida; José Marcellach, de la Granja d’Escarp; Jordi Pons Argilés, de Puigverd de Lleida; Antoni Mestre, de Seròs; Ramon Llasera, d’Albelda; o els germans Manuel i Antonio Gómez Llop, de Fraga, entre molts altres.

L’autor dedica també diversos capítols de l’obra al pas i la presència de la columna Durruti per Lleida, des de l’arribada la nit del 24 de juliol del 36 a la capital del Segrià, tant en camions com en tren, i el seu posterior avenç per carretera des de Fraga en direcció a Saragossa, fins als combats l’any 1938 als fronts del Pallars Jussà i del Segre. “Molts integrants d’aquella columna Durruti ja l’havien abandonat des que va ser militaritzada per les autoritats republicanes, ja que aquell exèrcit no era el seu ideal anarquista i, d’altra banda, cada vegada més estava en mans dels seus enemics comunistes”, va comentar l’autor del llibre. L’essència d’aquesta obra són doncs “les vicissituds d’aquells anarquistes que van combatre durant tota la guerra a Aragó, Madrid, Catalunya..., que van morir o van haver d’exiliar-se després de la derrota final, i dels records d’aquells que van poder sobreviure”, afegeix Eladi Romero.