“No han cuidat l'art”

Molta expectació mediàtica per veure les obres del Museu de Lleida que des d’ahir s’exposen al monestir de Sixena. No hi són totes “perquè van arribar en molt mal estat”, segons el president aragonès, Javier Lambán. “Nosaltres les cuidarem millor que els qui les han usufructuat fins ara”, va afegir. “Ni les tenien catalogades”.

Més periodistes que visitants el primer dia en què els antics dormitoris de les monges del monestir de Sixena obrien les portes com a improvisada sala d’exposicions de les obres que van sortir del Museu de Lleida l’11 de desembre. Un dia recordat amb “una explosió d’alegria” per al president d’Aragó, Javier Lambán, perquè “els béns mai no haurien hagut de sortir d’aquí”. “Ens assisteix la raó i la justícia”, va afegir Lambán. Ja que, a la seua manera de veure-ho, les sentències són “incontestables”. Així que per als que “portem Aragó a les entranyes”, el d’ahir va ser un dia “molt emotiu”. Però malgrat estar tan content, Lambán tenia una llarga llista de greuges contra Catalunya. Ni una sola menció a la inversió duta a terme pel Museu de Lleida i el MNAC, al contrari. “Si no exposem totes les obres de Lleida és perquè dotze van arribar en molt mal estat de conservació”, va dir. I va assegurar que a Sixena aquestes peces seran tractades millor que no pas les van tractar els usufructuaris. Per començar, “invertirem més del que hi ha invertit Catalunya”. El MNAC també va rebre crítiques perquè les obres que van arribar el juliol del 2016 ni tan sols estaven catalogades”, va lamentar. Va arribar a dir que les obres van sortir del monestir “de forma enganyosa”.

Respecte al patrimoni originari del monestir que es troba fora de Catalunya, el Govern d’Aragó no té previst demanar el retorn de cap obra. “Només demanem les que van sortir posteriorment al 1923, quan Sixena va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional”, va reiterar.

Agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional van vetllar per la seguretat d’un acte molt protocol·lari en el qual només Aragó Televisió, l’agència Efe i el servei de premsa del mateix Govern d’Aragó van poder seguir de prop la comitiva “per raons d’espai”.

Així, els nombrosos mitjans catalans i aragonesos que van assistir a la inauguració van haver de conformar-se amb les explicacions de Lambán sobre l’estat de la sala capitular on es vol reposar les pintures murals que conserva el MNAC. “Està en perfecte estat de revista.”

Els primers afortunats que van veure les peces traslladades des de Lleida van haver d’esperar gairebé una hora a l’exterior del monestir que la comitiva política acabés el recorregut per entrar als antics dormitoris de les monges. És un espai que no permet la visita de més de 25 persones alhora, segons van advertir els tècnics.

El primer grup el formaven una desena de persones de Vilanova de Sixena, de Fraga –aragonesos de pura cepa– i de Saragossa. Però el fred va valer la pena: “He sabut avui mateix que s’obria al públic i he vingut expressament”, va assegurar Carmen, que va arribar de la capital aragonesa. Eva Soto, de Castro Urdiales (Cantàbria) estava de visita a la zona i va aprofitar l’ocasió. “M’ha semblat molt interessant.” Més emocionada va sortir de la sala María Isabel Ferrer, de Vilanova de Sixena. “És molt bonic i molt impressionant i ara ja podem gaudir-ho aquí”, va assegurar. Això sí, “estan una mica deteriorades”, cosa que va atribuir al pas del temps. Tant s’han implicat a Vilanova de Sixena que fins i tot disposen de guies voluntaris per mostrar el monestir, tot i que només pot visitar-se divendres i dissabtes per no interferir en la vida de les monges (vegeu el desglossament).

Presència policial

La inauguració també va ser seguida de prop per agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. Al matí, els voltants del monestir havien aparegut plens de pintades amb llaços grocs i proclames a favor de la llibertat dels presos polítics que van ser tapades abans de la inauguració. Va ser l’únic inicident destacable d’una jornada d’horari atípic, ja que l’acte d’obertura al públic dels antics dormitoris va tenir lloc a primeríssima hora d’una tarda freda i assolellada. Els primers visitants van rebre de regal un còmic amb guió de Marisancho Menjón i dibuixos de Juanfer Briones que recull la història recent de Sixena. Des del 1936, quan va ser incendiat el monestir, fins al retorn de les peces. Una època “terrible” sobre la qual encara no s’ha escrit el final perquè “ara falten les pintures”, que “tornaran”.

Nou front judicial

D’altra banda, el president d’Aragó va estar d’acord amb els autors d’aquesta publicació i va afegir que també ho faran les obres originàries de les parròquies segregades de Lleida, per les quals s’ha obert un nou front judicial. “Desitjo que el final sigui el mateix que el de Sixena”, va afegir. “Pronostico èxit a la demanda civil.”

"Tant me fa on vagi l’obra censurada a Arco"

Malgrat les crítiques al Museu de Lleida i al MNAC el president d’Aragó, Javier Lambán, va declinar opinar sobre l’arribada a la capital del Segrià de l’obra de Santiago Sierra censurada a Arco. “Tant me fa”, va arribar a dir. “Jo només opino sobre el que afecta a l’Aragó”. I ahir tocava parlar de la sala d’exposicions habilitada als antics dormitoris de les monges. Un espai en el qual les obres es mostren molt il·luminades i, algunes, en vitrines que no deixen veure-les en la seua totalitat.