SEGRE

ART

Una radiografia a la Mona Llisa holandesa a la recerca dels seus enigmes ocults

La famosa "Jove de la perla" (1665), del pintor holandès Johannes Vermeer

Una radiografia a la Mona Llisa holandesa a la recerca dels seus enigmes ocults

Una radiografia a la Mona Llisa holandesa a la recerca dels seus enigmes ocultsEFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La famosa "Jove de la perla" (1665), del pintor holandès Johannes Vermeer, se sotmet a partir d’avui a una minuciosa radiografia al Museu Mauritshuis de l’Haia, el primer examen científic en els últims 25 anys que busca treure a la llum els seus misteris recòndits.

"L’últim estudi va utilitzar tècniques invasives i no va ser una anàlisi representativa de tot el dibuix. Amb les noves tecnologies podem recopilar informació similar i amb tècniques sensibles", ha dit avui Efe Joris Dik, professor de materials en l’art i l’arqueologia a la Universitat de Tecnologia de Delft, al sud d’Holanda.

Durant els últims anys, els investigadors han mostrat una gran fascinació per aquesta pintura en la qual apareix una nena amb mirada enigmàtica, que posa amb un turbant blau i daurat, i una gran perla a l’orella esquerra.

Per a aquest expert en art, la diferència entre el projecte d’investigació realitzat el 1994 i l’actual, titulat "La jove, en el punt de mira," és bàsicament "com mirar a la lluna amb un telescopi o amb l’Hubble des de l’espai".

El que es va descobrir fa gairebé 25 anys, en aquesta primera investigació, va ser que la base negra del dibuix és "molt peculiar", perquè "no només és un fons fosc, sinó que té una cobertura fina d’un verd translúcid que no es reconeix a simple vista i que precisament té l’objectiu de donar un reflex al negre de fons, perquè sigui tan fosc com sigui possible," va afegir el professor Dik.

Aquest verd és el que fa que la jove "miri al seu públic, girada cap a un costat, i amb la vista procedent d’un fons totalment fosc", l’objectiu exacte de Vermeer quan va pintar "La Jove de la perla".

La idea amb aquest nou projecte és veure com Vermeer va pintar aquesta obra d’art i quins materials va utilitzar per a això durant aquella època del segle XVII.

S’utilitzaran tecnologies com els rajos X fluorescents, infrarojos, tomografia de coherència òptima i microscopis digitals que permeten fer un perfil en tres dimensions del primer pla del dibuix.

L’històric treball de Vermeer, conegut també com la Mona Llissa holandesa, serà objecte d’interès exclusiu d’un equip d’investigadors internacionals durant les pròximes dos setmanes, després de les quals, s’espera que aquesta pintura sigui "una de les obres d’art millor documentades del món", segons el museu.

Els experts treballaran sota la mirada dels més curiosos, els qui podran seguir les investigacions darrere de la vidriera que envolta l’estructura especial aixecada al cor del museu per allotjar aquest centre d’investigació temporal, "un dels més avançats del món", segons la cap d’aquest projecte, Abbie Vandivere.

Aquest treball científic busca especialment "investigar la tela, els pigments i l’oli" que va utilitzar el mestre holandès el 1665, ja que el quadre no requereix una restauració més gran ja que es troba en perfectes condicions.

La investigació comptarà amb l’experiència de nombrosos experts nacionals i internacionals, com de la Universitat de Maastricht (Holanda), la d’Anvers (Bèlgica) i el Centre de Galeria Nacional de Washington (EUA), entre altres.

La recollida de dades del mateix quadre finalitzarà el proper 11 de març, encara que no s’espera que acabi l’anàlisi dels resultats fins dins d’un mínim de 6 mesos.

tracking