Roger Mas: «És un privilegi haver estat vint anys en la música»

Avui surt a la venda Parnàs, el seu últim treball. Què podem trobar en aquest disc?

Es tracta d’un viatge al jardí dels poetes que he anat musicant al llarg de tots aquests anys (Martí i Pol o Maragall, entre d’altres). Feia temps que volia tenir prou poemes per poder fer un disc així.

Què el fa diferent dels nou treballs anteriors?

La novetat és el fitxatge de Míriam Encias. Coneix molt bé la tradició de la música antiga europea i ens ha aportat aquests paisatges i aquests colors de fons. Estic molt ben acompanyat en aquest treball.

Diu que és un dels discos més especials...

Tots els discos que fas ho són perquè t’agraden, però sempre hi ha projectes que són més especials, que han sortit més rodats i s’ha encomanat l’entusiasme entre tots. I aquest és, amb Les cançons tel·lúriques, un d’aquests. Volia que fos un disc còmode, fàcil d’escoltar i que et faci volar sense estridències. D’aquells que no faci falta posar-hi gaire atenció per escoltar-lo.

El disc surt avui a la venda i avui mateix té previst presentar-lo amb un concert a Brussel·les, concretament a les vuit de la tarda a la Maison des Cultures. Per què allà?

En aquesta decisió hi ha una qüestió personal. Fa temps que conec Lluís Puig, el conseller de Cultura que és a Brussel·les. Li tinc molta estima i està passant per una situació difícil i per això he volgut tenir un gest simbòlic amb ell i amb la resta d’exiliats. Ells, mentre no n’hi hagi cap altre, són el meu Govern. No sé si podran venir al concert, però espero poder veure-m’hi. I cantaré també amb l’amargor de saber que hi ha quatre persones a la presó a les quals no em deixen ni fer-los arribar aquest nou disc.

Ja ha tret al mercat una desena de treballs i fa més de dos dècades que treballa en el món de la música, una cosa que realment és molt difícil d’aconseguir avui dia.

Realment es tracta d’un privilegi que he de continuar mantenint i cultivant. Això és com quan estàs amb algú que estimes i busques aconseguir que es trobi a gust. Aquest disc és un exercici d’haver escoltat el públic durant molts anys, i complaure’ls a ells és complaure’m a mi. Poder pujar en un escenari i que la gent t’escolti i t’aplaudeixi és una cosa realment meravellosa.