Un Premi d'Honor per a la ironia

L’estil directe, sarcàstic, enginyós i irònic de l’escriptor, traductor i periodista Quim Monzó li va valer ahir per alçar-se amb el 50 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural, entitat que també va reconèixer que “modernitza i revitalitza” el català. Monzó, amb el seu habitual aspecte circumspecte, va fer broma que desconeixia si els impulsors del guardó havien demanat informes mèdics sobre la seua persona i sospitaven d’alguna malaltia mortal que els hagi cuitat a reconèixer-lo, convertint-lo en el segon premiat més jove de la història del guardó, al darrere de Jaume Cabré. L’articulista de La Vanguardia va lamentar que, per primera vegada, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, no li hagués pogut trucar i que va ser incapaç de respondre-li la carta que va enviar des de la presó, més enllà dels formalismes. “És tan escandalós el que fa la Justícia, i l’absoluta complaença que mitjans suposadament crítics haurien de respondre, que no hi ha més coses per explicar”, va sentenciar.

L’escriptor també va lamentar la “situació greu” del català, no tant per usos dialèctics i castellanismes sinó pel mal ús de les estructures. “Anem cap a una irlandització” de la llengua, va deplorar el guanyador del Premi d’Honor, que ha observat que, malgrat que Irlanda és un estat, la situació en què viu l’irlandès és penosa, com succeeix amb l’occità, que tampoc no té estat. Segons Monzó, “des del 2010 amb la faramalla d’il·lusió independentista, la llengua ha quedat arraconada”, i els problemes que travessa l’idioma no són prioritat, perquè tothom parla de la sobirania. Segons el seu parer, el “catanyol” ho impregna tot i va revelar que si desconegués el castellà no entendria gaires textos en català.