Digitalitzen a Nova York els sepulcres d'Urgell, que 'retornaran' d'aquí a un any

El que semblava impossible està a punt de ser una realitat. The Cloisters de Nova York digitalitzarà els quatre sepulcres gòtics dels Comtes d’Urgell procedents de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes aquest mateix mes. “Hem accelerat els tràmits perquè coincidint amb el muntatge d’una exposició prevista per a l’abril, el museu tenia disponibilitat per fer-ho”, va avançar el president de la Diputació, Joan Reñé. Es tracta d’una operació complexa, però relativament ràpida que podria culminar en una setmana, segons el director del monestir, Robert Porta. Tècnics de The Cloisters, que depèn del Metropolitan, han de sotmetre les peces a una fotogrametria amb la sala tancada al públic durant, almenys, quatre dies. Es tracta de fotografiar les peces des de tots els angles amb unes càmeres d’alta precisió.

A continuació es portarà a terme la postproducció digital, que permetrà disposar de les obres en tres dimensions, ja que les imatges muntaran un gran puzle en el qual quedarà gravat cada detall de l’obra original, com si haguessin passat per un gran escàner.

Una conservadora de The Cloisters vindrà al monestir de les Avellanes al juliol

Aquest procés costarà uns 25.000 euros, que assumirà íntegrament la Diputació de Lleida. The Cloisters preveu tenir les obres digitalitzades en un mes. De forma immediata, es posarà en marxa la segona fase del projecte, que consisteix en la recuperació dels sepulcres. El Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat ha calculat que fer una reproducció exacta en pedra d’aquestes obres costarà prop de 200.000 euros. “És una inversió important, però és un projecte de país”, subratlla el president de la Diputació, Joan Reñé. “No ho faríem d’una vegada, sinó per fases.” D’aquesta manera, un dels sepulcres, segurament el d’Àlvar de Cabrera, germà del comte Ermengol X, serà el primer a tornar al monestir. En aquesta rèplica la Diputació invertirà entre 50.000 i 60.000 euros. “Aquests diners revertiran al territori perquè les rèpliques faran augmentar exponencialment el nombre de visitants del monestir”, subratlla Robert Porta. En aquest sentit, el director de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes recorda que el monestir ja organitza 30.000 visites guiades a l’any. “Només ens superen el Centre d’Observació de l’Univers d’Àger i Mont-rebei.”

Els sepulcres procedents del monestir de les Avellanes tal com poden veure’s a The Cloisters, on també es conserven les mènsules sobre les quals reposaven

Un comitè d’experts que integrarà, entre altres especialistes, historiadors, restauradors, geòlegs, picapedrers o historiadors de l’art, faran un seguiment del procés. “Malgrat la complexitat del projecte, en un any tindrem el primer dels sepulcres”, va assegurar Reñé. En part, per la bona predisposició del museu novaiorquès, que hi ha posat totes les facilitats.

Els sepulcres procedents del monestir de les Avellanes tal com poden veure’s a The Cloisters, on també es conserven les mènsules sobre les quals reposaven

En aquest sentit, el pròxim mes de juliol vindrà al Montsec la conservadora de The Cloisters Lucretia Kargere, que impartirà una ponència sobre els estudis i la preservació dels sepulcres al museu medieval del Metropolitan, en el marc de les IX Jornades d’Història del monestir de les Avellanes. Kargere vol aprofitar aquest viatge per contactar amb estudiosos d’altres obres d’origen lleidatà de The Cloisters (vegeu el desglossament).

Els sepulcres procedents del monestir de les Avellanes tal com poden veure’s a The Cloisters, on també es conserven les mènsules sobre les quals reposaven

La Diputació, a través d’Ara Lleida, també vol aprofitar la reproducció dels sepulcres per obrir algun tipus de promoció turística que vinculi Nova York amb Lleida a través del patrimoni cultural que els uneix.

“Fa més d’un any que treballem en aquest projecte”, va subratllar Reñé, tot i que s’ha “accelerat” aquestes últimes setmanes. En un primer moment es va plantejar reproduir els sepulcres mitjançant la tecnologia del màping, com ja s’ha fet a Sant Climent de Taüll. “Aquesta va ser la nostra primera opció, però la possibilitat de reproduir amb total garantia les obres amb una pedra exacta ens sembla més apropiada, tret que el comitè d’experts digui el contrari.”

En tot cas, l’important ara és que “abans de Sant Jordi disposarem de la peça clau que ens permetrà fer aquestes rèpliques. Sense la digitalització no podríem fer res”, va advertir Porta, que va afegir que “el gran impacte que va tenir el retorn per uns dies de la Mare de Déu de les Avellanes” fa intuir que els sepulcres gòtics, que tenen una gran càrrega històrica i simbòlica (vegeu el desglossament), seran un revulsiu per a un dels monuments més emblemàtics del Montsec.

“Es pot anar a un museu amb la Guàrdia Civil o amb bona voluntat”

Joan Reñé posa el projecte de Bellpuig de les Avellanes com a exemple davant “el despropòsit” de Sixena 

Avís a navegants. “Quan un museu ha adquirit legalment una obra d’art emblemàtica per a un territori, és lícit voler recuperar-la, però això es pot fer enviant la Guàrdia Civil, com va fer Aragó amb el patrimoni de Sixena, o amb bona voluntat i entenent que la tècnica, en ple segle XXI, permet compartir aquestes obres.”

Moment en què les 44 obres originàries de Sixena van abandonar el Museu de Lleida escortades per la Guàrdia Civil i en un clima de gran crispació

El president de la Diputació, Joan Reñé, creu que l’acord amb The Cloisters és “un exemple a seguir” davant del “despropòsit” que es va viure l’11 de desembre al Museu de Lleida, quan a dos quarts de quatre de la matinada tècnics del Govern d’Aragó van aparèixer escortats per gairebé un centenar d’agents de la Guàrdia Civil –alguns del cos d’assalt– per emportar-se quaranta-quatre obres originàries del monestir de Sixena, malgrat que la sentència que autoritzava el trasllat no és ferma. Després de deu hores plenes de tensió, amb protestes al carrer, va culminar l’operació, facilitada amb la intervenció de la Generalitat en virtut de l’article 155 de la Constitució i el vistiplau del ministre Íñigo Méndez de Vigo, titular actual de la conselleria de Cultura.

“Això no té cap sentit avui dia, quan es pot disposar de rèpliques fidedignes de les obres”, va afegir Reñé. “Nosaltres tenim clar que aquest és el camí a seguir.” En aquest sentit, el president de la Diputació va destacar que “el projecte naix amb la voluntat de ser un exemple de tot el contrari del que ha passat amb el conflicte de l’art de Sixena”.

El president de la Diputació agraeix les facilitats que ha posat The Cloisters

Segons el seu parer, “el camí i la fórmula és arribar a consensos amb solucions tècniques que avui dia són absolutament possibles i que fan viable preservar el patrimoni artístic i arquitectònic allà on està conservat i, alhora, posar-lo a disposició dels seus llocs d’origen”, de manera que s’eviten “tensions innecessàries, que no condueixen enlloc.”

En aquest sentit, es va mostrar molt content de “la bona disposició de The Cloisters” per facilitar la digitalització de les peces. “Evidentment, això té uns costos econòmics d’uns 25.000 euros que assumim nosaltres”, però Reñé creu que es tracta d’una inversió que revertirà al territori perquè estimularà les visites turístiques al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

També per la dimensió simbòlica d’aquestes obres. “No s’ha d’oblidar que són els sepulcres dels Comtes d’Urgell”, la família noble més important de Catalunya després de la Casa Reial –vegeu el desglossament–, i l’última esperança catalana en el Compromís de Casp, en el qual Ferran d’Antequera, de la casa castellana dels Trastàmara, es va imposar a Jaume d’Urgell, l’últim comte d’Urgell, per succeir al tron Martí l’Humà, amb el qual es va extingir el Casal de Barcelona al morir el 1410 sense descendència. De fet, el Comte d’Urgell va ser el gran benefactor del monestir de Sixena. “El retorn d’aquestes obres és un acte de justícia per al país”, va sentenciar el president de la Diputació.

En aquest sentit, va subratllar que les peces es van vendre en un moment d’abandó del monestir “i ara que torna a ser un referent per al Montsec ha de poder recuperar part de la seua història”.

L’altra cara de la moneda

Les paraules de Reñé contrasten amb les que va pronunciar el president d’Aragó, Javier Lambán, que va definir la jornada de l’11 de desembre com “una explosió d’alegria” perquè “els béns mai haurien d’haver sortit de Sixena” i perquè “ens assisteix la raó i la justícia”, segons va assenyalar el 23 de febrer, quan es va inaugurar a Sixena una exposició provisional –a l’espera que es condicioni la sala capitular del monestir– amb les obres que es van emportar de Lleida.

Segons Lambán, les sentències són “incontestables”. Així que per als que “portem Aragó a les entranyes”, segons va dir, va ser un dia “molt emotiu”. Però malgrat aquesta emoció manifesta, Lambán va carregar durament contra Catalunya. “Si no exposem totes les obres que eren al Museu de Lleida és perquè dotze van arribar en molt mal estat de conservació”, va dir.

Lambán també va assegurar que al monestir de Sixena aquestes peces es tractaran “millor del que les van tractar els usufructuaris” perquè “hi invertirem més del que hi ha invertit Catalunya”. El MNAC també va rebre crítiques perquè les obres que van arribar el juliol del 2016 “ni tan sols estaven catalogades”.

Col·lecció legal

“Tot això no té cap sentit”, va lamentar Reñé, perquè “The Cloisters, com el Museu de Lleida i el MNAC, han adquirit les obres legalment i legítimament i les conserven de forma adequada, per la qual cosa és estèril voler recuperar-les per la força si es pot arribar a grans acords per compartir-les”. I va subratllar que Catalunya “hauria posat totes les facilitats a Aragó, com està fent The Cloisters, per dissenyar un projecte que hagués permès aquesta gestió compartida i civilitzada del patrimoni”. Un acord, assegura el president de la Diputació, “positiu per a totes dos parts” perquè “entre comunitats veïnes és bo arribar a consensos en comptes de promoure polèmiques i disputes”, va afegir.

El comtat d’Urgell va ser el més poderós i un símbol identitari

Només el rei tenia més poder que el comte d’Urgell. No és casualitat que el castell en el qual vivia la família a Balaguer es conegués com a Castell Formós, ja que era un dels més exquisits de la Corona d’Aragó. El comtat va nàixer el 785 i va anar guanyant pes i poder fins a la desaparició, el 1413. La capital es va traslladar de la Seu d’Urgell a Balaguer després de la conquesta cristiana de l’actual capital de la Noguera. Jaume II d’Urgell, conegut com el Dissortat, va ser l’últim exponent d’una dinastia que va governar des del Pirineu fins al pla de Lleida. La llegenda diu que la seua mare, Margarida de Montferrat, va esperonar el seu fill Jaume amb un “O rei o res!” perquè s’aixequés en armes contra Ferran d’Antequera. Tots dos aspiraven a succeir el rei Martí l’Humà, que va morir sense descendència el 1410. Ferran va ser l’escollit al Compromís de Casp. El castellà, de la casa Trastàmara, era el nou rei. Així ho havien decidit nou notables (tres catalans, tres aragonesos tres valencians) el 1412, però el comte es va aixecar en armes com li havia suggerit la seua mare. El 31 d’octubre del 1413, l’últim comte d’Urgell es va guanyar el sobrenom del Dissortat El rei Ferran I el va vèncer i el va destruir. A ell i al seu llinatge. Li va perdonar la vida perquè l’escarni encara era més dolorós. El 1414, fa poc més de sis-cents anys, Jaume d’Urgell es rendeix al castell de Loarre, a Osca, l’últim bastió que donava suport a la seua causa. És el principi de la fi. Començava, aleshores, el desmembrament del comtat. Es van enderrocar palaus, es van malvendre les propietats i, a poc a poc, es va anar perdent la memòria d’una de les famílies més poderoses de la Corona d’Aragó. El pare del Dissortat, el comte Pere II d’Urgell (1340-1408), era un sibarita. La seua biblioteca era tan important que quan Ferran d’Antequera va saquejar el castell va deixar constància que s’emportava “seixanta cossos de llibres manuscrits” que va considerar dignes de pertànyer a un rei. Tot era luxós i ostentós. Quan Isabel d’Aragó, filla de Pere i germana del Dissortat, va ingressar al monestir de Sixena, el seu pare no va estalviar en el dot. Era un dels homes més rics del país i li va entregar, per exemple, un reliquiari d’or i pedres precioses que conservava un tros de la túnica de Crist. Pere d’Urgell fins i tot tenia una banya d’unicorn, que a l’edat mitjana era un bé molt preuat perquè s’hi preparaven tota classe de pocions. Encara que es tracti d’un ésser mitològic i, per tant, en realitat es tractés de la banya d’un animal exòtic, una bosseta de pols es pagava a preu d’or, per la qual cosa posseir una banya sencera era un luxe a l’abast de molt pocs.

ALTRES OBRES A THE CLOISTERS