IEI: final d'aniversari amb música

La cantata escènica ‘Carmina Burana’, una superproducció amb 90 músics de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell i 140 cantaires de l’Orfeó Lleidatà, posa el colofó aquest cap de setmana al Teatre de la Llotja de Lleida a les activitats del 75 aniversari de la creació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que van arrancar el març de l’any passat.

Si el 75 aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs va arrancar el març de l’any passat posant l’accent als llibres –amb la reobertura de la històrica biblioteca hemeroteca després de mesos tancada per reformes a l’edifici–, la clausura d’aquests dotze mesos d’activitats de celebració ha arribat aquest cap de setmana amb música. De fet, una celebració molt sonada amb una superproducció simfònica al Teatre de la Llotja: la popular cantata escènica Carmina Burana, del músic alemany Carl Orff, a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i les veus del Cor de Minyons, el Cor Jove i la Coral de l’Orfeó Lleidatà.

El teatre va acollir ahir, amb un gran llaç groc de suport als presos polítics, una primera representació de caràcter institucional i avui diumenge està prevista una segona d’oberta al públic, per a la qual ja fa setmanes que es van esgotar les entrades.

El caràcter territorial de la fundació pública IEI de la Diputació es posarà també de manifest amb unes altres dos funcions de l’espectacle previstes per al 14 d’abril a La Lira de Tremp i el 15 al Teatre Armengol de Bellpuig.

Això sí, a la Llotja els espectadors podran veure la versió simfònica, amb la participació de gairebé 150 cantaires de les tres formacions corals de l’Orfeó, a banda de les veus solistes de Minerva Moliner (soprano), Jordi Domènech (contratenor) i Lluís Sintes (baríton), acompanyant 90 músics de la Julià Carbonell, sota la direcció d’Alfons Reverté. Les sessions a Tremp i Bellpuig comptaran amb una versió més reduïda, per a grups de percussions i dos pianos a més de tota la massa coral. Un brillant colofó, doncs, al 75 aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

De l'antic Hospital de Santa Maria a edifici cultural, cinc segles d'història

La seu de l’IEI es va ubicar en un dels edificis històrics més singulars del centre comercial de Lleida, l’antic hospital de Santa Maria, un dels millors exponents conservats del gòtic civil català. Creat per reunir en un sol edifici els set hospitals privats existents a la Lleida medieval, l’Hospital General de Santa Maria va ser iniciat el 1454 sota els auspicis dels paers de la ciutat i de la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim. Tanmateix, el procés de construcció va ser interromput en diverses ocasions i es va allargar més de seixanta anys. De fet, l’edifici no va poder estrenar-se fins al 1519.

L’hospital, com la resta d’edificis monumentals de Lleida, va patir les conseqüències de la Guerra de Successió. Així, Felip V va utilitzar la meitat de l’espai per convertir-lo en hospital militar, funció que va complir fins al 1854, en què va tornar a l’ús exclusivament civil.

Als anys vint del segle passat, l’edifici va deixar de tenir usos sanitaris, coincidint amb la construcció per part de la Mancomunitat de Catalunya del nou Hospital de Santa Maria en uns terrenys a l’entrada de Lleida per la carretera d’Osca. L’immoble, propietat des del 1915 de la Diputació, es va destinar a partir de llavors a activitats culturals.

Durant la Guerra Civil, l’edifici es va convertir en el Museu del Poble. Més endavant, amb el canvi radical de signe polític al país, es va fer càrrec d’aquest equipament el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional –que el va tornar a la Diputació el 1940–, que va arribar a exposar bona part de les obres d’art que es van salvar del Museu Diocesà de Lleida. Allà va començar a forjar-se la idea de crear un Centre d’Estudis Lleidatans. Finalment, la idea va culminar el 25 de març del 1942 amb la fundació de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, que ara ha culminat el 75 aniversari.