Un aniversari de pes

La campana horària de la torre de la Seu Vella de Lleida, la Silvestra, la més antiga de les que es conserven, compleix avui diumenge sis-cents anys de vida. Així ho testifica una inscripció inscrita en llatí al bronze que informa que “vaig ser feta pel mestre Joan Adam l’any del Senyor de 1418 el primer dia del mes d’abril”.

González va comentar que “estem fent gestions perquè la Mònica pugui viatjar directament a Alemanya i sigui un tècnic dels laboratoris belgues el que es desplaci a Nürtingen per a les analítiques”. En qualsevol cas, l’operació ja compta amb els permisos de la Generalitat i també amb el pressupost de la restauració, aproximadament 6.000 euros, disponible, amb la qual cosa únicament faltaria quadrar les agendes per al transport. La idea és poder celebrar el retorn de la Mònica restaurada a Lleida amb una festa de benvinguda durant el pròxim Dia de la Seu Vella, l’últim cap de setmana d’octubre.

Això sí, González va aclarir que de moment la campana no es tornarà a pujar a la torre sinó que es tornarà a deixar al claustre, a l’espera que es materialitzi el projecte de recol·locació de les campanes al campanar. Es tracta d’arreglar els dos pisos que acullen aquests elements a dalt de la torre per tornar les campanes a l’emplaçament històric original, penjades als finestrals, i no com estan ara, tancades a l’interior. Però per aconseguir-ho s’hauria d’esperar encara més.

Una inscripció a la mateixa campana informa que va ser feta per Joan Adam el primer dia d’abril del 1418 El maig del 2014, la Mònica va baixar per primer cop de la torre en 5 segles des que l’hi van col·locar el 1486

Joan Ramon González, president dels Amics de la Seu Vella, destaca entre altres inscripcions els detalls dels escuts del capítol de la catedral i de la Paeria, que “van ser les institucions que van aportar els diners per a la fosa d’aquesta gran campana, els primers com a responsables de l’edifici religiós i els segons, perquè estaven interessats que el rellotge que lluia el campanar sonés amb les hores com a servei públic per als veïns de Lleida”.

La Silvestra és una immensa mola de bronze de més de 4.600 quilos, una xifra aproximada calculada gràcies a fórmules matemàtiques a partir de les mesures i del gruix, ja que mai ha sortit de l’emplaçament original i, per tant, mai s’ha pogut pesar. Va deure ser la guinda del campanar i del procés constructiu del conjunt monumental. Val a recordar que la primera pedra de la Seu Vella es va col·locar el 22 de juliol de l’any 1203, i va quedar consagrada al culte setanta-cinc anys més tard. Les obres van començar per la capçalera i van seguir per les naus fins a arribar a la façana principal romànica, a finals del segle XIII. El segle XIV va ser el dels grans projectes arquitectònics: el claustre, la façana dels Apòstols i la construcció de bona part del campanar, que no es va coronar fins al primer terç del segle XV. González recorda que “segurament entre l’última planta i el templet superior, la torre va arribar a acollir catorze campanes”. Tanmateix, només dos, la Silvestra i la Mònica, aquesta del 1486 (vegeu la pàgina següent), han aconseguit sobreviure als avatars de la història. Les altres cinc campanes actuals tenen poc més de cinquanta anys.