Murs plens d'art i color

Quan als anys vuitanta un grup de joves lleidatans es reunia a l’antic mercat dels pagesos, precisament on ara s’aixeca la Llotja, per pintar parets i murs, ja fos amb proclames transgressores i reivindicatives o amb colorits dibuixos, pocs eren els que els consideraven artistes. Més aviat havien de defensar-se de les acusacions de vàndals (per ser justos, s’ha de reconèixer que en alguna ocasió potser no van ser infundades). Ha plogut molt des d’aleshores i avui el grafiti, l’street art i el muralisme estan començant a gaudir a Lleida d’un merescut reconeixement que en altres llocs està instaurat des de fa anys (a excepció de la campanya que va fer l’Escola de Belles Arts fa dècades quan alguns dels alumnes van pintar diversos murs de la ciutat).

Sense anar més lluny, municipis com Penelles o Torrefarrera organitzen festivals d’art urbà que donen a les parets dels seus municipis un sorprenent colorit i una nova vida que no només captiva els transeünts sinó que fins i tot atreu turistes que es desplacen a la localitat per contemplar expressament aquestes creacions. No en va, molts dels autors es dediquen professionalment a oficis relacionats amb les arts visuals, el disseny gràfic o fins i tot el tatuatge. Alguns dels veterans són Rul·o o Krudel, per als quals els esprais no tenen secrets. Per a aquest últim –de qual Lily Brik afirma que ha après moltíssim–, amb gairebé trenta anys d’aerosols i retolador en mà, reconeix que la perseverança dels de la seua generació ha “aplanat el camí dels que han vingut després. Quan nosaltres vam començar a pintar a Lleida no hi havia res a les parets. Van començar a sortir pintades a Pardinyes, al riu...”. Bona mostra del canvi és que ara, entre els nombrosos encàrrecs que rep fins i tot hi ha les escoles, com la de La Mitjana, que llueix un dels seus treballs. O la ludoteca del Centre Històric, que exhibeix una pintura de Fil, unaltre enamorat de l’aerosol, a més de la tècnica 3D i el realisme. Ell ho té clar: “Qui pensi que això no és art que miri a figures com Banksy o Treze.” Per a la majoria d’ells, com Blai Baules, el que els ofereix pintar sobre una paret en lloc d’una tela és “la sensació de llibertat”.

Una llibertat i inspiració que artistes com Cristina Dejuan aconsegueixen en els múltiples viatges. Ella va començar com a il·lustradora infantil però a poc a poc s’ha atansat també a la il· lustració adulta i al muralisme. Actualment és a Ghana (Àfrica), on a més a més la seua pintura és solidària, ja que la venda d’al· gunes de les peces sufraguen el col·legi de diversos nens sense recursos. Entre aquells que prefereixen la pintura plàstica i la brotxa, sense tancar-se a l’esprai i al· tres materials, hi ha Oriol Aru· mí, que busca “transformar un entorn insuls a través de colors lluminosos i gairebé sempre hi incorporo alguna persona que transmeti optimisme i alegria de viure”.

Segons Lily Brik, també les figures humanes són primordi· als, encara que en el seu cas els esprais donen vida, en la majo· ria de les ocasions, a dones de mirada profunda i trista. És de les joves creadores de Lleida, però trepitja fort. Sense anar més lluny, tal com publicava el diari SEGRE aquest dimecres passat, ha estat escollida com la representant espanyola del concurs internacional Graffiti Without Gravity.