«

Albert Villaró torna a la Catalunya ucrònica d’Els ambaixadors (Destino, premi Josep Pla) convertida en república després del fracàs de l’alzamiento. Aquí el singular agent mossèn Farràs haurà de fer front a un dels seus fantasmes: l’operació Siscló, l’atemptat que va acabar amb la vida del general Franco el 18 de juliol del 1936.

No és l’únic novel·lista que fabula amb matar Franco. Hi ha necessitat imaginària de fer-ho?

Crec que sí. De fet s’estan vivint moments intensos, preocupants i crec que en el fons de tot encara plana la figura de Franco. D’alguna forma hi és present, amb silencis, frenades... amb moltes coses.

Sense llegir

Els ambaixadors

es pot entendre

El sindicat de l’oblit?

Funciona com un llibre independent. Això sí, llegir Els ambaixadors sempre et dóna alguna pauta més. És recomanable, però no necessari. També es pot començar per El sindicat de l’oblit. L’ordre dels factors no altera res.

Quines reminiscències d’

trobarà el lector en aquest nou volum?

No trobaran una estricta continuació o segona part, sinó elements nous. El personatge de mossèn Farràs evoluciona, s’ha fet més gran. També trobem un mossèn Farràs més jove perquè hi ha una espècie de preqüela. No és habitual trobar personatges de sèries literàries que es moguin molt, en canvi, aquí el lector trobarà que sí que mossèn Farràs s’ha mogut bastant.

Què li passa?

El buscaran per poder recordar vells temps, però de seguida el personatge s’adona que ha de completar una cosa que havia començat fa molt de temps però que no havia acabat de sortir del tot bé.

Per a un historiador és una temptació escriure sobre “què hauria passat si...”?

Depèn de la mentalitat. A molts historiadors els incomoda bastant, però per a mi, que sóc una mica sui generis, aquest vessant més imaginatiu és com un caramel.

Hi haurà una tercera part?

Encara no ho sé. Tinc coses a la recambra, però això no. Potser d’aquí a tres o quatre anys m’hi atreveixi.