Carme Riera: "Per a una bona novel·la sobre el procés es necessita distància"

Set anys després de Natura quasi morta, Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) ha reprès la novel·la policíaca amb Venjaré la teva mort (Edicions 62 i Alfaguara). “De fet, no he tornat a la novel·la negra perquè aquesta història vaig començar a escriure-la abans de Natura quasi morta, o sigui, és prèvia: el que he fet ha estat recuperar-la”, primera puntualització de l’escriptora i acadèmica. I segona: “No és una novel·la negra a l’ús, amb aquestes històries molt crues i ambientades en els baixos fons, sinó que és un gris fosc, perquè hi ha molt humor i situacions divertides i els meus baixos fons són a les xarxes socials.”

L’escriptora mallorquina dóna vida a una detectiu jove, d’uns 35 anys, però molt dolenta en la seua professió, en una història ambientada a la Barcelona del 2010, “amb la bombolla immobiliària, la crisi i l’atur en ple esclat..., i també amb la corrupció política molt present”. “És una història de revenja i d’un error de la protagonista, que contribueix a condemnar dos innocents”, afegeix l’autora, que avisa que “fins aquí puc llegir” per no revelar la trama. Això sí, a Venjaré la teva mort Riera tracta també d’un tabú: la pederàstia. “Hi ha hagut moltes denúncies en els mitjans, però la pederàstia no ha arribat al gènere literari. És una qüestió tan horrorosa i espantosa, que fins i tot et fa mal al llegir-ho, per això suposo que no es vol parlar-ne, amagar-ho. Aquest era un dels meus principals interessos a l’hora d’escriure aquesta novel·la.” Autora de les dos versions, en català i castellà, Riera va llançar també un contundent al·legat per la filologia: “A la UAB imparteixo un grau de Literatura però no de Filologia, aquesta hauria de tornar a les universitats. Necessitem les Humanitats, que tornin al Batxillerat. Si desapareixen, desapareixeran els humans, serem màquines.” Tampoc no va obviar “el moment social molt complicat” que viu Catalunya. “No entenc que una baralla en un bar d’Altsasu o aixecar les barreres de l’autopista sigui terrorisme, encara que també accepto que els jutges segur que apliquen bé les lleis.” Ja hi ha llibres que parlen del procés, però assegura que “per a una bona novel·la es necessita distància temporal, com les obres sobre memòria històrica, escrites per fills dels que van viure la Guerra Civil”.