Eduardo Noriega: «Encara em queda molt camí per recórrer com a actor»

Què suposa per a vostè rebre el Premi d’Honor d’aquest certamen?

N’estic molt orgullós. Crec que quan reps un Premi d’Honor o ets molt gran i penses que te’l donen perquè et volen retirar, o ets massa jove i potser no t’ho mereixes. A mi m’ha agafat just al mig i confio que sigui un premi prometedor quant a la meua carrera en el cine iberoamericà. Encara em queda molt per recórrer.

Quina opinió li mereix la Mostra?

Sempre em donen certa enveja sana les ciutats que tenen una mostra de cine. Jo sóc de Santander i he trobat a faltar un bon festival en el qual la gent s’acostumi a veure films d’altres països. Em sembla un privilegi, sobretot quant a cine llatinoamericà, que necessita aquest tipus de certàmens per donar-se a conèixer perquè la seua distribució és molt més costosa.

Quina diferència hi ha entre rodar a Espanya i als països llatinoamericans?

No hi ha gaire diferència, només depèn de la personalitat del director −com pensa i com es relaciona amb els actors−. Pel que fa al cine de Hollywood, sí que és un altre món, perquè depens d’un estudi i hi ha moltíssima gent per sobre del director.

Durant la seua carrera de més de vint anys ha treballat sota les ordres de cineastes com Alejandro Amenábar o Guillermo del Toro. Amb quin altre director li agradaria rodar?

Pedro Almodóvar seria un d’ells, sens dubte. Aquí a Catalunya m’agradaria molt treballar amb Mar Coll, Carla Simón o Carlos Marqués-Marcet, per esmentar-ne alguns.

De quin treball se sent més orgullós?

El treball amb Amenábar és molt important, però també el de Marcelo Piñeyro. Tinc la sort d’haver-me creuat amb molts professionals brillants en la meua carrera.