Un mestre del Temple lleidatà a Itàlia

Les restes humanes que es van trobar en un sepulcre fa dos anys a Verona, a Itàlia, podrien ser les d’Arnau de Torroja, un noble nascut a Solsona al segle XII, que es va convertir en el novè gran mestre de l’orde del Temple. En aquest sentit, si es confirmés aquesta hipòtesi, es tractaria del primer i únic gran mestre templer identificat fins a l’actualitat, com es va destacar ahir en un congrés celebrat a Verona, en què va participar Carles Lalueza-Fox, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Pompeu Fabra.

L’any 2016, uns treballs de restauració a l’església de San Fermo Maggiore de la localitat italiana van treure a la llum darrere d’una paret un sarcòfag de pedra amb la creu dels templers esculpida. La principal hipòtesi era que es tractava de la tomba d’Arnau de Torroja, del qual se sap que va viatjar a Terra Santa per negociar una treva amb Saladí i intentar mediar en les tensions entre els ordes del Temple i dels Hospitalaris.

Un congrés a Verona va revelar ahir les anàlisis de les restes que podrien ser d’Arnau de Torroja

La mort el va sorprendre durant el viatge de tornada, el dia 30 de setembre del 1184 a Verona. El van enterrar a l’església del Temple de San Vitale, presumiblement en un sarcòfag de pedra, com era costum per als grans mestres. Quan es va dissoldre l’orde templer, aquesta església de San Vitale va passar a mans dels cavallers de l’orde de Malta.

No obstant, aquest temple es va clausurar el 1760 a causa dels danys causats per un desbordament i tots els objectes i peces que allotjava es van distribuir entre les esglésies més pròximes, entre les quals la de San Fermo Maggiore, on va aparèixer el sarcòfag. La datació de les restes pel carboni 14 van revelar que eren d’entre el 1020 i el 1220, dates coherents amb l’època en què va viure Arnau de Torroja. Al congrés celebrat a la ciutat italiana es va explicar que l’anàlisi genètica d’una dent va confirmar que es tracta d’un home.

A partir d’això, l’Institut de Biologia Evolutiva va efectuar diverses anàlisis de material genètic de poblacions, els resultats de les quals van posar de manifest que és molt pròxim al dels catalans d’avui, encara que no són concloents.

Per aquesta raó, per confirmar definitivament la identitat de les restes, s’haurien de comparar amb els del germà del gran mestre Guillem de Torroja, arquebisbe de Tarragonza entre els anys 1171 i 1174 i les restes del qual estan enterrades a la catedral tarragonina. L’arquebisbat i l’ajuntament ja han donat l’autorització als investigadors per accedir a aquesta tomba i agafar-ne una mostra.

Problemes econòmics i polítics van acabar dissolent l’ordre l’any 1312. A França molts templers es van cremar a la foguera la foguera, però a la Corona d’Aragó i altres llocs de la Península van ser arrestats i, finalment, declarats innocents.

Va ser un dels primers cavallers templers

El lleidatà Arnau de Torroja va ser un dels primers cavallers templers, una Militia Christi fundada al segle XII en paral·lel a les croades, les expedicions armades convocades per l’Església per combatre els musulmans a Terra Santa. L’any 1120, nou cavallers liderats per Hugues de Payens es van reunir en confraria, van fer vots monàstics, van decidir viure en comunitat i van jurar protegir els pelegrins en els viatges als llocs sants a Jerusalem. D’aquesta manera va nàixer l’orde del Temple, el primer de caràcter religiosomilitar format per monjos que alhora eren guerrers. Es van denominar templers perquè van ocupar el palau del rei Balduí II, considerat el temple de Salomó.