Antonio López dialoga amb el modernisme en exposició a Palau de la Música

Tres escultures, quatre dibuixos, quatre olis i un relleu componen l’exposició que ha inaugurat avui Antonio López en el Palau de la Música Catalana, on l’obra del pintor realista dialogarà amb l’arquitectura modernista de l’emblemàtic edifici barceloní des d’avui i fins el 24 de juny.

Aquesta mostra ve a omplir una absència en el panorama expositiu català, ja que és la primera individual que inaugura Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936) en un lloc de Barcelona que no sigui la galeria Marlborough.

A més, pot ser que sigui el principi d’una relació més estreta amb Barcelona perquè el màxim representant del realisme madrileny projecta pintar el paisatge urbà de Barcelona amb el mar al fons i una franja de cel gris, segons ha anunciat.

López ha aclarit que fa temps que està convençut que Barcelona "és una ciutat per ser pintada", però fins ara no havia trobat l’emplaçament.

I ha detallat que les obres exposades procedeixen majorment de la col·lecció de l’artista, així com de particulars, com la Fundació Sorigué, que ha deixat una de les escultures.

Recentment, segons ha assenyalat, ha vist una fotografia que l’ha enamorat: "Es veu Barcelona molt espessa, sense una només bri de verd, i el mar al fons, amb una franja de cel gris".

Antonio López té la foto a casa i els seus amics de Barcelona l’estan ajudant a trobar el lloc des d’on està feta, ja que no vol treballar a partir de la fotografia, sinó de la realitat.

La mostra que s’ha inaugurat en el Palau de la Música comença a l’exterior de l’edifici, on rep els visitants una escultura de grans dimensions que representa el cap d’un beu.Es tracta de "Carmen dormida. Noche", una escultura procedent de la col.lecció de la Fundació Sorigué, per a la qual López va tenir de model la seua néta i amb què l’artista torna a un dels seus temes recurrents: la infantesa.

Antonio López. PLANTA. Fundació Sorigué. 2018 de Fundació Sorigué a Vimeo.

"És una cosa que abordo des de principis dels anys cinquanta -ha recordat l’artista-, quan vaig tornar Tomelloso (Ciudad Real) després d’un hivern a Madrid, estudiant a l’Acadèmia de Belles Arts, i vaig dibuixar la meua germana, que llavors tenia un any."  

La resta de l’exposició es pot veure en la Sala Lluís Millet del Palau, situada al primer pis, just davant de l’entrada a la platea de la sala de concerts.

Presideixen l’exposició les escultures "Home" i "Dona", aquesta última inèdita i ambdues basades en les escultures homònimes de la col·lecció del Museo Reina Sofía.

L’origen de les dos escultures és, segons ha explicat l’artista, "el cap de l’home que vaig fer el 1973 utilitzant com a model la forma del crani d’un amic i la cara d’un jardiner".

"Aquell cap em va donar fe. Vaig veure que tenia alguna cosa, i això em va impulsar a continuar treballant i buscar la forma del cos, per al qual vaig utilitzar uns 15 models," ha afegit.

"Aquest cap té alguna cosa de fang, una mica sortit de la terra, i és una de les meues obres que més m’agrada", ha revelat l’artista, l’obra del qual gira sovint al voltant de l’ésser humà.

La mostra es completa amb una sèrie de dibuixos on apareix el tema de la naturalesa morta, altres dels eixos de la seua obra. "He heretat la temàtica del bodegó dels grans pintors espanyols del segle XVII, que admiro", ha dit López, que s’ha declarat un enamorat de l’obra de Zurbarán i de Sánchez Cotán.

Li agrada la "simplicitat i naturalitat del bodegó espanyol", que entén com "un símbol de la vida" perquè "el pintor col·loca davant uns quants objectes que per a ell són importants i els pinta".

En aquest gènere s’emmarca "La fresquera", un relleu en bronze que es pot veure en l’exposició, al costat de l’oli sobre fusta "El sopar", un muntatge de diversos dibuixos preparatius de "El sopar", tres dibuix a llapis de fruites, verdures, codonys, magranes i un cap de conill, i tres olis amb motius florals.

En conjunt, dotze obres que parlen de l’home, del seu entorn i del pas del temps.