Ventura Pons: «Dalí va ser un home que va trair a tothom»

Què el va fascinar de la figura d’Anna Maria Dalí per convertir-la en protagonista de la seua última pel·lícula, Miss Dalí?

Des de l’any 1968 jo visc entre Barcelona, Cadaqués i el món. Hi vaig conèixer Dalí, Gala, Amanda Lear... és un món que conec molt bé, però mai vaig parlar amb la germana del pintor, Anna Maria, amb la qual van estar quaranta anys gairebé sense relacionar-se malgrat que vivien al mateix poble i que de joves havien tingut una intensa relació. Fa uns tres o quatre anys vaig començar a pensar-hi. Em vaig documentar com si fos un màster [riu], amb llibres, testimonis, documents... Jo mai vaig conèixer l’Anna Maria, però sí que teníem amigues comunes, com per exemple Mary Santpere.

Com va conèixer Dalí i Gala?

A Cadaqués. Ells venien molt a les festes i observaven. Dalí era un gran voyeur. També coincidíem a cala Jonquet, on anàvem a banyar-nos. Allà parlàvem. Més tard, quan la Gala se’n va anar a Púbol, també vaig conèixer molt Carlitos Lozano i el capità Moore, que és el més honest dels seus secretaris

Vostè, que va tenir tracte amb el pintor, com el definiria?

Crec que era un gran geni, un egocèntric, molt molt intel·ligent, a més escrivia molt bé, però anava per on anava el vent. Quan convenia ser surrealista era surrealista, quan convenia ser feixista era feixista, que és com va acabar. Va ser un home que va trair a tothom.

A què es refereix?

Va trair la família quan als anys trenta, amb la seua mare ja difunta, va escriure allò de “a vegades escupo per plaer sobre el retrat de la meua mare”. El seu pare va encendre’s d’ira i el va fer fora de casa i de la seua vida i va enviar l’Anna Maria a estudiar a Cambridge. Va trair Buñuel quan era al MoMA de Nova York: va ser ell el que el va denunciar per comunista i va haver d’anar-se’n a Mèxic; va trair Lorca, els surrealistes, Picasso, Miró... fins i tot Gala.

Com?

A Púbol, on ella està enterrada, hi ha dos tombes. L’altra havia de ser per a Dalí. No obstant, a l’hora de la veritat, ell no va voler que l’hi traslladessin i va manar ser enterrat a la seua terra natal, a Figueres.

Creu que li agradaria la pel·lícula?

Estaria encantat perquè el seu egocentrisme era tremend: tot valdria mentre parlin d’ell. A més, ell va ser el seu màxim falsificador. Jo l’he vist firmar teles en blanc, en una tarda en podia firmar deu. L’únic que era Dalí era la firma. Al final els quadres l’hi pintava Isidor Beà, un escenògraf.

Trobades de la Mostra amb professionals del món del cine Paral·lelament a les projeccions de les pel·lícules, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, que se celebra a Lleida fins divendres que ve, busca des d’aquest any espais de col·laboració i sinergies amb els professionals de la indústria cinematogràfica. Per fer-ho compta amb l’ajuda del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya (CECAAC), ubicat a les instal·lacions del Magical. En aquest sentit, el director de la Mostra, Juan Ferrer, i el director del CECAAC, Santi Lapeira, es van reunir ahir amb el director de cine Ventura Pons. Així mateix, diumenge passat es van trobar amb Emilio Oliete, distribuïdor de Wanda Films, Wanda Vision i Oliete Films.