Spielberg revela els secrets de 'La llista de Schindler' 25 anys després

Vint-i-cinc anys després de la seua estrena, el cineasta nord-americà Steven Spielberg va tornar a veure "La llista de Schindler" (1993) en un cinema i acompanyat de l’elenc gràcies a la retrospectiva que li va dedicar el Festival de Tribeca, a Nova York.

Spielberg va dir que ahir a la nit se n’havia adonat d’un nou detall de l’escena final en la qual els jueus dipositen pedres a la tomba d’Oskar Schindler.

Concretament, va quedar impressionat per la "mirada prolongada i duradora" d’Emilie Schindler a la làpida del seu marit, ja que en ser a Jerusalem era la primera vegada que la visitava.

El director va confessar que al principi va tenir por a què la gent no cregués que la història era real, tant per l’inversemblant de la trama com pel fet que la dirigís un cineasta com ell, que venia de rodar "E.T.", i per això va gravar aquesta escena final amb els supervivents reals que va salvar Schindler.

Spielberg va assegurar que se sentia "molt orgullós" de la pel·lícula i que no s’ha sentit així de "realitzat" amb cap de les que ha dirigit després, malgrat que li va costar deu anys acceptar l’encàrrec.

El 1982, li van enviar una crítica del llibre que inspira la pel·lícula, "L’arca de Schindler", però li va portar un mes llegir-s’ho, ja que estava atapeït de dades i no imaginava com podia portar a la gran pantalla un relat tan "dens".

Finalment, li van enviar un guió i, després de llegir-ho entre llàgrimes, va decidir que s’embarcaria en el projecte malgrat estar immers en el rodatge de "Parc Juràssic".

De fet, després de les sessions de rodatge a Polònia havia de connectar amb l’equip de "Parc Juràssic" per supervisar les imatges dels T-Rex que havien recreat a l’altre costat del bassal.

Rodar l’escena de les cambres de gas va ser dur tant per a Spielberg ("Va ser el dia més traumàtic de la meua vida", va dir), com per a les actrius, algunes d’elles jueves poloneses que "no estaven actuant", sinó "experimentat" l’horror de les cambres de gas, i algunes d’elles van patir crisi d’ansietat i van estar dies sense rodar.

Un altre moment desagradable el va viure quan en meitat del rodatge una veïna polonesa va veure un actor enfundat al seu uniforme de les SS i va cridar que tant de bo els nazis tornessin per "protegir-los".

El director va revelar com va aconseguir mantenir el seu ànim aquelles setmanes: Robin Williams el trucava cada dia i durant 15 minuts s’esforçava a fer-ho riure.

"Mai no s’acomiadava. Sempre em penjava quan escoltava la meua rialla més sonora", va explicar.

També va aprofitar per aclarir dos rumors que circulen a la xarxa: mai no van oferir a Mel Gibson interpretar el paper d’Oskar Schindler, però els productors sí que van estudiar Martin Scorsese com a possible director.