La jutge ratifica la seua negativa a traslladar els murals de Sixena

La magistrada del jutjat número 2 d’Osca, en la causa oberta sobre el trasllat de les pintures murals del monestir de Sixena que es conserven i exhibeixen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va desestimar en una interlocutòria dictada ahir l’incident de nul·litat d’actuacions plantejat per l’ajuntament de Vilanova de Sixena i al qual es va adherir el Govern d’Aragó. D’aquesta forma, el procés de trasllat provisional de les esmentades pintures roman en suspens. El passat 25 de gener, la jutge Silvia Ferreruela ja va suspendre l’execució provisional de la sentència que ordenava traslladar les pintures del MNAC al monestir oscenc, que està pendent de recursos en instàncies superiors presentats des de la Generalitat i el mateix museu. Després dels recursos cursats llavors des de l’ajuntament i la DGA, la jutge ha tornat ara a ratificar la suspensió de l’execució provisional del trasllat per raons “econòmiques”. Així, en la interlocutòria en data 25 de gener del 2018, segons van aclarir ahir, aquesta va denegar l’execució provisional no perquè la Sala Capitular del monestir de Sixena que les hauria d’acollir estigués preparada –com es discuteix des de Catalunya–, sinó perquè va considerar que els danys que les pintures podien patir no eren susceptibles de ser compensats econòmicament en vista del seu gran valor artístic. “En l’esmentada interlocutòria es va manifestar que les pintures murals constituïen una obra artística d’incalculable valor, el deteriorament de la qual seria difícil de reparar.” En aquest sentit, va afegir que “no és necessari ser pèrit per intuir l’extrem estat de fragilitat de les pintures, que després de patir els avatars d’un incendi –l’estiu del 1936, al principi de la Guerra Civil– i estar sotmeses a altíssimes temperatures, van ser arrancades de les parets de la Sala Capitular a través de la tècnica de strappo per ser traslladades a Barcelona”.

En la interlocutòria de la magistrada, s’incideix que “una cosa és que el trasllat de les pintures sigui possible, circumstància aquesta sobre la qual es va resoldre en la sentència, i una altra de molt diferent és que el trasllat comporti riscos de pèrdua o deteriorament i que aquesta prefereixi no assumir-los en fase d’execució provisional. Tingui’s en compte que en el cas d’executar-se provisionalment la sentència, cas de ser revocada, les pintures es veurien sotmeses a doble trasllat”.