La qualitat de la premsa tradicional, antídot contra les 'fake news'

"Antídot", "muralla" o "remei" són alguns dels substantius utilitzats aquest dimarts pels directors dels vuit diaris que formen la Leading European Newspaper Alliance (LENA) per definir el paper que exerceix el "periodisme de qualitat" de la premsa tradicional per fer front al fenomen de les "fake news". Ho han fet al fòrum "Fake News: Com combatre les notícies falses a Europa", organitzat per l’Oficina del Parlament Europeu a Espanya en col·laboració amb la LENA, que era previst que clausuressin el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, i la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría.

Tanmateix, la clausura s’ha suspès perquè ambdues autoritats no han pogut arribar fins el Cercle de Belles Arts de Madrid, on se celebrava l’acte, ja que als voltants de l’edifici hi ha hagut una ruptura d’una canonada de gas que ha mantingut el trànsit tallat a la zona durant al voltant de dos hores.

El director general de Comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, ha estat l’encarregat d’inaugurar el fòrum i ha opinat que aquest assumpte "no està d’actualitat perquè estigui de moda", sinó perquè s’està convertint "en un fenomen tòxic amb conseqüències cada vegada més imprevisibles". "No vam saber lluitar contra aquest fenomen i pagarem per això", ha alertat Duch, que ha confiat que part de la solució passa per "recolzar" al periodisme de qualitat i per la posada en marxa de mecanismes de comprovació de dades.

No obstant això, malgrat les "debilitats" de la premsa tradicional, els membres de la LENA -Die Welt (Alemanya), Le Soir (Bèlgica), Le Figaro (França), El País (Espanya), Tribune de Genève (Suïssa), La Repubblica (Itàlia), Gazeta Wyborcza (Polònia) i Tages-Anzeiger (Suiza)- han defensat el seu treball i han recalcat que les notícies falses han existit sempre.

"El periodisme rigorós i de qualitat és l’únic antídot per combatre la plaga de les notícies falses", ha sostingut el director d’El País, Antonio Caño, que ha considerat que els periodistes no estan "entrenats" i sí "molt exposats i poc protegits".

Alexis Brezet, director de Le Figaro, ha advertit de la temptació de donar-li la culpa a les notícies falses i la desinformació "per explicar tot el que no ens agrada: el Brexit, el triomf de Donald Trump o l’ascens de Marine Le Pen". "Ara com ara, malgrat els seus defectes, mancances i debilitats, la premsa tradicional és la primera muralla contra les 'fake news'", ha subratllat el francès, que ha advocat perquè les plataformes i xarxes socials que divulguen les notícies falses també siguin responsables d’aquestes informacions, i no només els seus autors.

Tant el director de Le Soir, Christophe Berti, com el de Tribune de Genève, Pierre Ruetschi, han coincidit que la gent que es creu les "fake news", "vol creure-se-les" perquè aquestes notícies "són més fàcils de creure" i perquè així ratifiquen "el que pensen".

Massimo Russo, director general de l’àrea digital de La Repubblica, i Judith Wittwer, directora de Tages-Anzeiger, han insistit que aquest fenomen no naix amb Internet, sinó que "sempre ha estat allà", però ara amb la tecnologia afecta de manera diferent. "Ara tot és més ràpid, a més escala, amb maquinàries de difusió i fins i tot de vegades amb interessos econòmics", ha detallat Russo.

L’editor de Die Welt, Stefan Aust, s’ha mostrat contrari que es legisli contra les "fake news" perquè, ha dit, els mitjans tradicionals són el remei i els que han d’investigar, contrastar i aportar la qualitat.

Per la seua part, el director adjunt de Gazeta Wyborcza, Piotr Stasinski, ha denunciat que a Polònia tots els mitjans de comunicació "estan sent atacats ferotgement per les autoritats" i patint campanyes similars a les ocorregudes amb el Brexit o amb el president dels Estats Units.