L'evolució artística d'Antoni Abad, a la Fundació Suñol

El lleidatà Antoni Abad (1956) és un dels pioners del net.art a Espanya. Ho demostren treballs com Canal* Gitano, creat ja fa més d’una dècada, el 2005, amb joves gitanos de Lleida, o una de les seues obres més recents, La Venecia que no se ve, mapa sonor i recorregut sensorial per la ciutat dels canals per a cecs i de l’estrena de la qual a la Biennal d’Art de Venècia s’acaba de complir un any. Casualment, coincidint amb aquest aniversari dijous va inaugurar a la Fundació Suñol de Barcelona, al passeig de Gràcia, l’exposició CTE 39: Antoni Abad. Medida x medida 1992’2015, que podrà visitar-se fins al mes de setembre. Es tracta d’un projecte concebut específicament per a aquesta institució amb obres del lleidatà des dels 90 fins al 2015, especialment aquelles relacionades amb la investigació personal sobre els usos dels mesuraments, el llenguatge i la relació entre aquestes. Una mostra que, per les seues característiques, revela l’evolució personal i artística d’Abad. No en va, fins a arribar al videoart i el net.art, el seu camí va començar a primers dels 80 amb la pintura, seguida de l’escultura. Va ser a començaments dels 90 quan va començar a interessar-se per l’escultura a Mecalux, les seues funcions espacials i la combinació de volums. A partir d’aquí li va arribar l’interès pels mesuraments. I és en aquest interès en què se centra CTE 39: Antoni Abad. Medida x medida 1992’2015. El 1993 Abad va conèixer Josep Suñol als espais de passeig de Gràcia que acabarien transformant-se en la Fundació Suñol. Llavors Abad va crear una instal·lació amb cintes mètriques al voltant de l’obra d’Antoni Tàpies Butaca (1987), exposada en aquell moment. Aquest vincle inicial és el que inicia ara la revisió de la trajectòria d’Abad.

Un dels cinc catalans de Sculto, a Logronyo

Cinc escultors catalans han estat seleccionats per prendre part, entre el 30 de maig i el 3 de juny, a Sculto. Fira Nacional d’Escultura, que se celebrarà a Logronyo. Entre ells, es troben el lleidatà Antoni Abad, a més de Xavi Muñoz (Barcelona, 1975), Antoni Miralda (Terrasa, 1942), Rosa Amorós (Barcelona, 1945) i Antoni Muntadas (Barcelona, 1942).