Les cobles, en perill?

Les cobles pateixen, des de principis d’aquest mes, un nou handicap que en alguns casos pot implicar que es plantegin fins i tot la seua continuïtat. Una nova normativa de la Seguretat Social no els permet desgravar-se ni el quilometratge ni les dietes. Això implica que en alguns casos no els surti a compte acceptar actuacions, sobretot si són lluny del seu lloc de residència.

Encara que les xifres varien d’una formació a l’altra, el preu mitjà d’un concert s’acosta als 1.000 €. D’aquí han de restar el corresponent pagament a la Seguretat Social, el quilometratge, el pagament al representant que ha formalitzat la contractació, el director, i les dietes, ja que la majoria de vegades l’horari i la distància els obliguen a menjar a la ciutat en la qual actuen o pel camí. Al final, els 11 músics que componen una cobla poden cobrar de mitjana uns 40 euros (les quantitats oscil·len entre els 70 i els 15 euros) per una actuació que ha suposat 5 o 6 hores de treball des que surten de casa fins que tornen. I d’aquí, si és el cas, posteriorment hauran de pagar els impostos corresponents.

Per això, els músics consultats per aquest diari lamentaven aquesta mesura que suposa forçar encara més la seua (habitualment) malparada economia, i més tenint en compte que en molts casos, l’objectiu que els impulsa a formar part d’una cobla és una qüestió de voluntat i tradició. En aquest sentit, Francesc Saladrigues, responsable de la Bellpuig Cobla, una de les més consolidades, posava de manifest que malgrat que la mesura suposa un cop molt dur, no comportarà la desaparició de la formació, encara que no descartava que a títol personal, algun músic opinés que li era impossible continuar. I és que en el seu cas, són tots professionals que a més de les actuacions es reuneixen per assajar, la qual cosa suposa que en aquests casos alguns dels seus membres es desplacen gairebé 100 quilòmetres. “Crec que a part de l’economia això suposa també un atac a la cultura”, lamentava.

En paraules similars s’expressava Josep M. Coll, de la cobla Vents de Riella d’Agramunt que, encara que confia a poder continuar, sí que vaticinava que suposarà que “haurem de seleccionar molt més els llocs en els quals actuem, segons la distància”.

Per la seua part, Josep Torres, de la cobla Ciutat de Cervera, va explicar que abordaran el tema a la pròxima reunió, però no va descartar que “pugui afectar-ne la continuïtat”. Un cas diferent és el de la Cobla Municipal de Lleida ja que, al ser municipal, els seus músics i director no estan al cas d’aquestes vicissituds econòmiques i burocràtiques.