La guerra amb ulls de nen

“No ens feien por les bombes, però estàvem aterroritzats quan no sabíem on eren els nostres pares.” “Podíem trobar-nos al mig del foc, encara que si estàvem amb el pare o la mare, ens sentíem segurs.” Aquests són alguns dels testimonis d’homes i dones que avui tenen més de 80 anys, la qual cosa implica que eren nens quan van viure la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la zona del Cap de Pont de Balaguer el 1938.

No és estrany que ho recordin amb nitidesa. La por per a la majoria d’ells era perdre de vista, encara que fos momentàniament, els seus pares. Ells els donaven seguretat emocional. Amb la cruesa de la contesa, la innocència infantil va desaparèixer de cop. Són precisament els seus records, com els van viure sent uns nens, la qual cosa pretén recuperar el projecte Els nens de la guerra, impulsat pel Museu de la Noguera de Balaguer.

Els protagonistes del documental van tornar a l’escola després de 80 anys per gravar les entrevistes

No saber on eren els seus pares, encara que fos momentàniament, és la por que més recorden

En aquest sentit, un dels seus treballs més recents és el documental Conviure amb la por. Memòria dels nens del Cap de Pont de Balaguer (1938), que es presentarà divendres vinent 25 de maig a la sala d’actes de l’ajuntament de la capital de la Noguera a partir de les 19.30 h. El resultat és un emotiu audiovisual del voltant de mitja hora en el qual han entrevistat una trentena de persones de Balaguer (vuit testimonis), a més de poblacions com la Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell, Camarasa o Vallfogona de Balaguer entre altres (quatre més de cada població) perquè expliquin amb ulls de nen què va suposar per a ells la Guerra Civil.

Tot això va comportar més d’un centenar d’hores d’enregistrament, la majoria realitzades al col·legi de cada poble “perquè pensem que és un dels llocs que més identificaven els nens”, va explicar Eva Solanes, una de les impulsores del projecte. Així, preguntes com fins quan van anar a l’escola, es converteixen en un tema més que sensible que aconsegueix emocionar-los, ja que la majoria ja no va poder tornar més al col·legi. Han passat vuit dècades i encara els dol pensar en això. Durant el documental també recorden veure cremar el patrimoni. Una de les llavors nenes té gravada a la retina la destrucció del retaule de l’església de Sant Salvador: “mentre el veia cremar pensava que no m’agradava gens, però els seus angelets m’encantaven i em va fer moltíssima pena quan el foc va arribar a aquests”.

Com a nens que eren també recorden contemplar com un joc la caiguda del pont de Camarasa al dinamitar-lo. Mentre passava, ells de lluny miraven i exclamaven: “hi és, hi és, hi és... ja no hi és!”.

L’audiovisual també aborda l’anomenat assassinat dels 19 de Balaguer (quan 19 homes de la capital de la Noguera van ser afusellats en una cuneta passat Bellcaire en direcció a Tàrrega per “ser de dretes”); l’arribada dels refugiats; la gana, “quan mama amagava els rosegons de pa sobre d’un armari alt perquè no arribéssim i poder racionar-lo, perquè de tanta gana que teníem volíem menjar-nos-ho tot,” o la por dels desconeguts. En aquest sentit, una de les afirmacions que més somriures desperta és quan una de les dones respon que “els alemanys no ens feien por perquè els trobàvem molt alts, rossos i macos, però els àrabs sí que ens terroritzaven”. En definitiva, un treball que pretén salvaguardar la memòria d’una història que va marcar tota una generació. En aquest sentit, per commemorar també els vuitanta anys del Cap de Pont de Balaguer, el dia 26 l’Espai de Memòria del Merengue acollirà una jornada de recreació històrica a càrrec de recreacionistes de Faió.

A més, durant tot el matí els alumnes de primer de Batxillerat de l’INS Ciutat de Balaguer (la qual seria l’actual quinta del biberó) oferiran visites guiades a les trinxeres explicant els enfrontaments al Cap de Pont de Balaguer.