A la recerca de la veritable Vivian Maier, la fotògrafa secreta

Vivian Maier era una mainadera anònima de Nova York fins que a la seua mort, fa nou anys, es va descobrir un valuós tresor de desenes de milers de fotografies. Més enllà de la llegenda de l’artista secreta, la galeria WestLicht de Viena indaga en una mostra en la personalitat i les idees de la fotògrafa.

L’enigmàtica Maier va deambular pels carrers de Nova York i Chicago en la segona meitat del segle XX i va fer desenes de milers d’instantànies que, descobertes per atzar, l’han situat entre els grans de la fotografia.

"Ja era hora que el públic pogués disfrutar del fenomen de les fotografies de Vivian Maier a Viena, especialment perquè ella tenia arrels austríaques", declara a Efe Fabian Knierim, conservador de la Galeria WestLicht.

Un centenar de les seues obres i uns nou rotllos de vídeos casolans es poden veure des d’avui fins el proper 19 d’agost en una de les galeries de fotografia més prestigioses d’Europa, en l’exposició "Vivian Maier, Street Photographer."

Knierim recorda que el seu objectiu és anar més enllà: que a més d’apreciar els treballs exposats, el públic reflexioni sobre la vida i el pensament de Maier (1926-2009). Per a això, afegeix, s’han organitzat "xarrades i visionaments de documentals, que es faran a la mateixa sala d’exposicions."

Entre els actes destaquen una xarrada amb Nadja Köffler, experta en feminisme, que analitzarà el paper de Maier en una disciplina en la qual sempre han destacat els homes, o la classe magistral que farà la historiadora Christin Müller sobre la necessitat d’autoretratar-se de dones artistes al llarg dels segles.

I és que una de les temàtiques que més es repeteix al llarg de l’obra de Maier són els seus autoretrats, que per a Knierim es poden llegir com una manera de l’artista de reafirmar-se a si mateixa: "Es retrata com una fotògrafa, amb una càmera professional, com volent dir: no sóc només una mainadera".

A la mostra també es poden veure una sèrie de fotografies de la vida quotidiana a Chicago i Nova York, les ciutats que ocupen la major part de la seua obra, moltes d’elles preses en els baixos fons de la ciutat.

Durant tota la seua vida i de manera constant, Maier es va dedicar a capturar el que ningú més no mostrava, amb un talent per revelar els petits detalls quotidians, i mai no va compartir el seu treball amb els seus coneguts.

La seua extensa obra, més de 100.000 negatius, filmacions casolanes i enregistraments sonors, es va convertir en una llegenda després de ser descoberta per casualitat el 2007.

Aquell any John Maloof, que volia escriure un llibre sobre la història de Chicago, va comprar en una subhasta un magatzem en el qual es trobaven les pertinences abandonades de la llavors desconeguda Maier.

Dos anys després, Maloof es va adonar del valor artístic de la seua adquisició i va voler donar amb l’antiga autora. Tanmateix, Vivian Maier havia mort unes setmanes abans en una residència, després de passar els seus últims anys vivint de l’ajut econòmic que li van donar els nens que havia cuidat.

"La seua història, com treta d’un conte de fades de Hollywood o de la cèlebre Mary Poppins, no ha d’eclipsar l’altíssima qualitat de les seues fotografies," va advertir Knierim, destacant la seua sensibilitat i la seua capacitat per a la composició d’imatges.

Asseguren els qui la van conèixer que sempre que sortia al carrer portava penjada al coll la seua càmera. Durant dos dècades, des de 1952 fins principis dels 70 Maier va fer fotos amb la seua càmera Rolleiflex, amb negatius de 6x6.

Amb l’arribada del color a la fotografia Maier va adquirir una Leica.

El seu treball a color és menys conegut, tal com explica el comissari de l’exposició a Efe, però és igual d’interessant perquè demostra que Maier també componia amb els colors: "Hi ha retrats a què opta per tallar el cap de la persona per enfocar els tons de la seua roba".

En l’exposició es poden contemplar així mateix nou de les pel·lícules súper 8 que va fer entre 1965 i 1973, que "mostren el que li interessava": plans fixos d’un carrer, imatges dels nens que cuidava jugant.

"Encara estem començant a conèixer com va ser aquesta dona, amb fama de tènia", va dir Knierim, per a qui exposicions com aquesta són la millor manera de seguir amb el procés de descobrir la veritable Vivian Maier.