Museu de Lleida post-Sixena

El trasllat al monestir de Sixena d’una quarantena d’obres després de la lamentable entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida l’11 de desembre passat obliga a remodelar part del discurs expositiu de l’equipament. Després de mig any amb el buit com a testimoni i record, el Museu incorporarà canvis a partir d’aquest mateix mes.

La remodelació més important serà a l’antiga llar de Sant Josep, on s’explica Sixena, i també a la nau central. Malgrat tot, el monestir i el mestre de Sixena continuaran sent presents i probablement amb una presència més notòria. Les dos màrtirs passaran a ocupar l’espai on estaven instal·lades les escultures de santa Anna de Gabriel de Jolie, traslladades a Aragó.

Al seu lloc, el MNAC dipositarà una fantàstica taula que formava part de l’antic retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena, Jesús entre els doctors de la llei. Es tracta d’un temple, oli i daurat amb pa d’or sobre taula, de gran valor artístic, amb unes mesures de 173,3 x 130,2 centímetres. Va ser adquirida a la col·lecció Muntadas l’any 1956.

La taula dedicada a sant Jeroni del retaule de l’antiga església de Sant Joan podrà veure’s a la tardor

Val a recordar que el retaule major és una obra del segle XVI que es troba actualment dispers després de desmuntar-se i vendre’s (en més d’una trentena de peces) a antiquaris i col·leccionistes d’art.

Fins ara, el Museu de Lleida conserva quatre d’aquestes peces: dos taules i dos fragments de la predel·la. Aquesta serà segurament la “peça estrella” del nou discurs, encara que se n’afegiran més. Així, a la nau central de l’església, dedicada al segle XVII, s’incorporarà una gran vitrina dedicada a les ceràmiques policromades de Lleida i la seua dispersió pel territori. Hi tindran cabuda les vint-i-quatre peces comprades per la Generalitat fa dos anys o una safata de 42 centímetres adquirida recentment per la Diputació de Lleida i que encara no s’ha exposat. El gòtic, l’escultura i la il·luminació seran d’altres de les novetats del Museu.

La pintura gòtica internacional prendrà més protagonisme

La lamentable marxa el desembre passat de les tres impressionants caixes sepulcrals implicarà que al lloc que ocupaven s’introduirà –probablement a partir del mes de setembre– representació de la pintura gòtica internacional. De fet, un dels forts de l’equipament ja era la pintura gòtica, però l’arribada fa aproximadament un any de cinc taules originàries del retaule major de l’antiga església del Sant Joan de Lleida (procedents d’una cessió per part del MNAC) va convertir el conjunt en un dels més rellevants del panorama museístic a Catalunya. Obra de Pere Garcia de Benavarri, fins ara s’exposaven quatre d’aquestes taules: la del baptisme de Crist, la del naixement de sant Joan Baptista, la de la inscripció de sant Joan Baptista i la de la decapitació de sant Joan Baptista. Després de l’estiu també podrà veure’s la taula dedicada a sant Jeroni, l’última que faltava per exhibir de les cinc d’aquest conjunt que són a Lleida.

Se situarà pràcticament davant i si les altres quatre explicaven el retaule de sant Joan, aquesta servirà “per introduir el pintor, l’artista i d’alguna forma també per presentar els pintors de la Franja, de la Corona d’Aragó i d’aquesta manera, connectarà directament amb el Retaule de Sant Joan”, va explicar Giralt.

Aquí es mostraran també pintors que treballaven durant el segle XV a la Corona d’Aragó, “des de l’esmentat Pere Garcia de Benavarri fins als seus deixebles, però també volem parlar de Jaume Ferrer II, etc.”, va sentenciar el director del Museu de Lleida.

Romandrà al seu lloc la cadira prioral de Blanca de Sixena “que posarà de manifest que la pintura no només era a les parets i els retaules, sinó també en alguns casos pot trobar-se a les cadires priorals perquè són símbols de poder, de representació”, va detallar l’historiador.

La incorporació de la participació privada, un aspecte a debatre

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, està convençut que un camí que han d’estudiar els museus públics és la incorporació de la participació privada amb un format similar al dels equipaments nord-americans, amb la funció de mecenes, i no pas de patrocinadors. Això permetria poder crear un cercle d’assessors i benefactors que podria ajudar a impulsar compres o altres aspectes necessaris. “Crec que el museu ha fet prou passos: ens hem consolidat, som Museu Nacional, hem tingut crisi de caràcter museològic, suports per part de l’administració... És un bon moment per plantejar-se fer un pas endavant i estudiar algun model d’aquest tipus que pugui ajudar el museu a avançar”, va afirmar.