Juan Cal: "Tenia la idea d'aquesta novel·la en un calaix des de feina 30 anys"

Tres anys després de debutar a la novel·la amb El exilio de Mona Lisa –una trama històrica ambientada en l’època negra de la postguerra–, el director executiu de SEGRE, Juan Cal, es trasllada en el seu nou llibre Operación Bucéfalo al gènere negre ambientat en una època històrica: la Galícia dels anys 80 i 90, quan es va passar del contraban “tradicional” de tabac al narcotràfic de cocaïna. Tanmateix, la segona novel·la de Cal podria haver estat la primera. “Tenia la idea guardada en un calaix des de feia més de 30 anys”, va reconèixer ahir l’autor, nascut a Pontevedra, en la presentació de l’obra al Cafè del Teatre. Cal va explicar que “per deformació professional de periodista per començar a escriure necessito sempre un títol”. I aquest títol se li va aparèixer el 1982, quan de passeig pel port de Vigo “em va impressionar un gran vaixell de guerra, que havia estat de l’armada alemanya, i que es va utilitzar per transportar tabac de contraban. Es deia Bucéfalo i llavors em vaig dir que d’allà podia sortir una gran història”. Els avatars de la vida van provocar que no hagi sortit a la llum fins ara, publicada per Editorial Milenio.

EMILI BAYO

, PROFESSOR I ESCRIPTOR

«Em van fascinar uns personatges com a les adolescents els dolents de la classe» 

JUAN CAL

, AUTOR, DIRECTOR EXECUTIU DE SEGRE 

«L’obra compta amb traços tant de novel·la reportatge com de crònica novel·lada» 

MONTSE SANJUAN

, ESCRIPTORA

En la presentació, Cal es va envoltar de dos primers espases del gènere negre-criminal-policíac: Emili Bayo i Montse Sanjuan. El primer, guanyador del premi Crims de Tinta el 2015 amb Puta Pasta, va reconèixer que Operación Bucéfalo “és la novel·la que m’hauria agradat escriure, no només perquè explota l’atracció, la seducció que sent l’actual societat pel costat fosc, sinó que també m’ha ajudat a entendre, per exemple, com un dels candidats a presidir ara el PP es va deixar retratar fa anys amb narcotraficants”.

Sanjuan, autora de la saga de la sergent Anna Grimm, va qualificar la novel·la de “criminal al màxim” i va destacar la seua denúncia de la corrupció, del blanqueig de capitals i de la manipulació de la política per part dels diners, “en una època a Galícia en què l’administració pública no oferia cap alternativa professional a una societat tradicional de pescadors que va passar de sobreviure amb el contraban al narcotràfic”. Cal va recordar com “de jove tenia un veí policia que a la tarda se n’anava a descarregar caixes de tabac, com una pluriocupació”. L’autor va afegir que de fet la novel·la és “la fascinació per la idea moral que el que resulta reprovable no és una cosa escrita sinó que ho decideix la mateixa societat”.