Mark Roglán: «La taula de Sixena està en un estat de conservació excepcional»

Per què es van interessar per ‘L’adoració dels Reis Mags’?

El Meadows és un museu que es concentra en art espanyol. No té una mida enorme en quantitat, però sí que és extraordinari en qualitat. Per tant, sempre busquem obres que complementin les nostres col·leccions. Quan vam veure aquesta peça a la fira d’art Tefaf de Nova York, vam començar a interessar-nos per adquirir-la.

Com va ser el procés?

Al saber que estava a Nova York vam parlar amb la galeria Caylus sobre la possibilitat de comprar-la. Llavors la taula va venir a Dallas i vam portar a terme un estudi

exhaustiu tant des del punt de vista de restauració com d’història de l’art. La vam revisar, la vam analitzar a consciència i vam decidir recaptar fons per intentar adquirir-la, una cosa que vam fer el maig passat, si no recordo malament la data.

Quant va costar?

No podem dir-ho. Tenim la política de no comentar el preu de les adquisicions, per moltes raons. Una, però no l’única, és una qüestió de seguretat. En general, les assegurances tampoc volen que se sàpiga quines obres són més cares i quines més barates, perquè donaries informació si algú volgués robar-les.

Quan mostraran aquesta obra al públic?

Exposarem L’adoració dels Reis Mags durant el mes d’agost. No sé la data definitiva perquè estem acabant el marc. Venia amb l’obra, però feia falta treballar-lo una mica abans de fer una presentació més idònia. Quan estigui llest, exposarem la peça i es quedarà definitivament en un lloc que encaixi amb el discurs expositiu del museu, a les col·leccions d’art medieval i del Renaixement.

Aquí s’ha armat una mica d’enrenou després de conèixer-se la compra. Des d’Aragó hi va haver qui va qüestionar l’estat de conservació i el preu. Els ha arribat?

Un advocat es va comunicar amb nosaltres per qüestionar l’estat de conservació, encara que sense fer menció al preu. Per a nosaltres, l’estat de conservació de la taula és excepcional. De fet, és un dels motius pels quals estàvem interessats a adquirir-la.

També es van alçar veus advocant per intentar recuperar-la. En cas que fessin arribar alguna petició sobre això al museu, quina seria la seua posició?

No en tinc ni idea. Suposo que ho estudiaríem. De tota manera, des de la nostra posició voldria dir que aquesta és una obra que es va subhastar fa un any a Suïssa com una pintura d’un anònim italià. Després va estar gairebé un any al mercat nacional i internacional de l’art. Amb això vull dir que era una obra molt coneguda en el mercat de l’art, amb la qual cosa qui ho volgués hauria tingut temps per adquirir-la. A més, d’altra banda, està documentat que aquesta obra va ser venuda a començaments de segle. Existeix una referència del 1908 que diu que “va ser venuda fa uns anys”. Després se li va perdre del tot la pista i se suposa que va ser en aquest temps quan devia desaparèixer l’atribució al Mestre de Sixena. Per tot plegat, va ser un gran descobriment que aparegués al mercat perquè estava en parador desconegut des de feia més d’un segle.

Com van reconèixer que era del Mestre de Sixena?

Ens vam fixar en la qualitat del quadre per se i en l’estat de conservació, que era molt bo. Més tard vam mirar també estudis tant nostres com d’altres experts.

Coneixia el litigi per l’art entre Catalunya i Aragó?

Només una mica, encara que no prou com per tenir-ne una opinió formada.

L’interès del Meadows per l’art espanyol ve del seu fundador, Algur H. Meadows, que va donar la seua col·lecció privada de pintura espanyola a la Southern Methodist University.

Exactament. La fascinació de Meadows va començar quan ell va venir a Espanya per un viatge de negocis. Llavors va passar una estona al Museu del Prado de Madrid i el va seduir tant que va tornar volent fer un petit Prado per a Texas. Amb el temps s’ha convertit en un referent d’art espanyol.