L'article 155 'retalla' l'excavació d'estiu de la UdL als Vilars

El curs teoricopràctic d’arqueologia al jaciment de la fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, un dels més veterans de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida, ha estat una més de les víctimes de la intervenció de la Generalitat en virtut de l’article 155. De fet aquest curs, obert a estudiants d’arqueologia de tot l’Estat i que havia de començar dilluns que ve, no es portarà a terme. Al seu lloc, l’habitual campanya estiuenca d’excavacions quedarà reduïda de tres a dos setmanes i només amb la presència d’una quinzena de membres del Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la UdL –que coordina el jaciment– i estudiants de la menció d’Arqueologia del grau d’Història. La raó: el retard en els ajuts de la Generalitat a causa del context polític dels últims mesos, que ha tingut com a conseqüència que aquesta campanya d’estiu hi treballin la meitat de persones que en anys anteriors i durant una setmana menys del que era habitual. Els Vilars ha patit d’aquesta manera la paralització durant mesos del concurs públic per a projectes d’investigació en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021. “El desconeixement del finançament que rebran els projectes presentats condiciona de ple els treballs d’aquest any”, va lamentar l’exdirector del GIP i col·laborador Emili Junyent.

Malgrat aquestes limitacions, els arqueòlegs de la Universitat de Lleida actuaran en dos zones del jaciment ibèric. A l’interior del recinte, se centraran en les cases del barri sud-oest i la placeta dels forns de l’etapa inicial del poblat. A l’exterior, analitzaran les defenses avançades davant de la façana est i la torre porta. Així doncs, amb referència a l’arquitectura domèstica, “és especialment interessant l’existència, en una casa de grans proporcions, d’un sistema d’emmagatzematge fix instal·lat abans d’anivellar el terra sobre el qual es va construir el paviment”, va destacar Junyent.

Pel que fa als forns, el GIP vol avançar en la definició de la tipologia i funcionament i, sobretot, en la interpretació de l’espai com un obrador de pa comunitari, per les seues implicacions socials i econòmiques.

A la zona d’extramurs, els arqueòlegs analitzaran les defenses que van començar a aparèixer a l’anterior campanya: una fossa al davant de la muralla, entre la porta i la torre situades al sud.