L'artista Carlos Pazos crea un 'far' per a la Vinya dels Artistes

“Volia que fos un far i un mirador, un espai des del qual contemplar la Pobla de Cérvoles i que, alhora, es pogués veure des del poble, una cosa per mirar i ser mirada.” Així va concebre l’artista Carlos Pazos (Barcelona, 1949) l’esculturaNo et prometo res, la nova obra que aquest any se suma a les escultures que ja habiten a la Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles. Però No et prometo res és això i molt més, és també un homenatge a Marcel Duchamp i el seu Égouttoir, Assecador de Botella o Eriçó, del 1914.

El seu títol respon que “no saps com respondrà un bon vi, és el que hauria de respondre un artista quan li encarreguen una obra i podria ser la frase d’un bolero”, explicava ahir Pazos amb un somriure durant la presentació de l’obra a la premsa i a un seleccionat grup de crítics i experts d’art tant de Lleida com de Barcelona, entre els quals es va poder veure l’exdirectora de la Panera Glòria Picazo, l’actual, Cèlia del Diego, i el coordinador, Antoni Jové.No et prometo res és una peça de metall que emula els antics assecadors de botelles d’uns sis metres d’alt per uns tres de diàmetre que “assenyala que aquí a dalt està passant alguna cosa”, va explicar Pazos.

‘No et prometo res’ és de metall i fa uns tres metres de diàmetre per sis d’alçada

De fet, amb aquesta intenció està posat el títol de l’obra, amb lletres al més pur estil del famós cartell de Hollywood a Los Angeles.

A més, ha aprofitat una espècie de refugi de la Guerra Civil, La capella dels trastos, en el qual antany jugaven els nens, per instal·lar una sèrie d’objectes com cadires desgavellades amb què es distreien els petits. “No té res a veure amb No et prometo res, però em va agradar fer-ho perquè enllaça amb la meua obra en general, amb la qual solc utilitzar objectes trobats i en desús”, reconeixia ahir l’artista.