Deconstruint el Mestre de Sixena

No se sap ni on ni quan va nàixer. Ni tan sols com es deia. Però una bona mostra de la seua obra artística la va deixar al monestir de Sixena. Per això ha passat a la història de l’art com el Mestre de Sixena, un dels pintors més enigmàtics del segle XVI. Gairebé cinc-cents anys tard, també s’ha convertit en un dels més polèmics del segle XXI després de subhastes paralitzades, taules intervingudes judicialment i una venda internacional recent a un museu de Dallas amb mig milió de dòlars pel mig. Amb aquests precedents i coincidint amb el dipòsit efectuat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (vegeu el desglossament), el Museu de Lleida va dedicar ahir una jornada d’estudi a la figura i obra d’aquest artista, amb mig centenar d’inscrits i les intervencions d’especialistes i historiadors.

Entre altres ponents, la catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa Carmen Morte va afirmar que “el Mestre de Sixena és tan singular que per això resulta tan atractiu”, i es va atrevir a vaticinar el seu origen: “Crec que no era peninsular.” Elena Toló (CAEM-UdL) va sentenciar que “l’origen de l’artista és el gran interrogant, potser va nàixer a la Corona d’Aragó, però segur que va viatjar per Itàlia i Centreeuropa”. També s’hi van tractar altres interrogants relacionats amb el monestir de Sixena. Així, la historiadora i conservadora del Museu Carmen Berlabé va repassar les transaccions de patrimoni artístic per part de les monges des de finals del segle XIX. A partir de la correspondència mantinguda amb el bisbat de Lleida, Berlabé ha reconstruït bona part de les vendes de taules, retaules, quadres, caixes i altres peces repartides avui per diversos museus i col·leccions particulars, inclòs el tron prioral de Blanca d’Aragó, que data del segle XIV, “un regal de l’any 1904 de les monges al bisbe Meseguer”. L’espectacular cadira de fusta policromada presideix un dels espais de l’exposició permanent del Museu, que des del mes de desembre passat s’ha quedat mig buit arran del polèmic trasllat de tres caixes sepulcrals a Sixena. Berlabé va mostrar fins i tot una carta de l’any 1994 de la priora al bisbe Malla assegurant-li que “el tron no estava en dipòsit sinó que estava propietat del Diocesà”.

La nova taula del Museu, ‘blindada’ davant qualsevol reclamació Des de dissabte, el Museu de Lleida compta amb un nou atractiu: la taula de Jesús entre els doctors de la llei, que formava part del retaule major de Sixena i que ha estat cedida pel MNAC de Barcelona per a la reforma de l’espai dedicat al monestir, que inaugurarà divendres que ve la consellera de Cultura, Laura Borràs. L’historiador de l’art i conservador del Museu Alberto Velasco va repassar la història de la trentena de compartiments del retaule major, venut a trossos des del segle XVIII. Onze taules es van cremar durant la Guerra Civil, altres s’han recuperat i són exposades en museus de Saragossa, Osca, Toledo, El Prado de Madrid, Dallas o el que el MNAC ha cedit a Lleida. “Està fora de perill de qualsevol reclamació ja que l’obra va sortir de Sixena abans del 1902”, va dir Velasco en al·lusió al fet que el monestir no va ser declarat monument nacional fins al 1923.