La consellera catalana de Cultura creu que arrencar els murals de Sigena seria un atemptat artístic

La consellera catalana de Cultura, Laura Borràs, considera que arrencar les pintures murals del monestir oscenc de Sigena que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) seria "un atemptat artístic" i "una aberració" que no podria recaure sobre la seua consciència.

Borràs assenyala que el conflicte per les obres d’art de Sigena té el seu origen en "no haver volgut entendre quin és la relació d’un patrimoni amb un territori" i haver fet un enfocament de "confrontació" quan, en realitat, ha format part d’"una història compartida, que és patrimonial, lingüística i territorial."

Davant de la possibilitat que un jutge reactivés la devolució de les pintures murals de Sigena que s’exhibeixen en el MNAC, com va succeir amb les obres artístiques conservades al Museu de Lleida, Borràs ha assenyalat que "seria un atemptat artístic i de caràcter històric i ètic".

A principis i aquest any, la titular del Jutjat de Primera Instància número 2 d’Osca va acordar suspendre l’execució provisional d’una sentència dictada el 2016 que ordenava al MNAC restaurar a la seua ubicació original les pintures murals de la Sala Capitular del Monestir de Sigena.

En la seua interlocutòria, la magistrada es basava en diversos informes, aportats majoritàriament per la institució museística catalana, per resoldre que l’estat de fragilitat de les pintures les fa "especialment vulnerables" al seu desmuntatge i trasllat, motiu que considera "suficient" per paralitzar l’execució.

Encara que la jutgessa admetia que la sentència que ordena la devolució de les pintures no comporta la "impossibilitat" de la seua tornada al cenobi, considerava que el risc que es produeixin danys en les mateixes, que considera de "valor incalculable", és "evident".

"M’oposaré sempre que pugui passar això per més que el digui un jutge", assegura sobre això la consellera, que no podria permetre que caigués sobre la seua consciència aquesta "aberració" i sobretot tenint "informes que adverteixen del risc de destrucció".

Laura Borràs recorda que especialistes internacionals del Vaticà i del Consell Internacional de Museus (ICOM) desaconsellen l’arrencada dels murals gòtics de Sigena del MNAC i adverteix que és "una fase a la qual no s’hauria d’arribar pel bé de les obres, perquè ningú assegura que pel fet d’arrencar-les es puguin exposar en un altre lloc."

Sobre les 44 obres del Museu de Lleida que el mes de desembre passat van tornar per ordre judicial al monestir de Santa María de Sigena, Borràs recrimina a l’anterior ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que aprofités "el moment lúgubre, fúnebre i injust" de l’aplicació del 155 perquè, com a conseller de Cultura, "desobeís el que els seus serveis jurídics li indicaven sobre aquest patrimoni que havia de preservar".

Borràs indica que, una vegada executada l’ordre judicial, "no sabem com s’estan conservant les obres, en quines condicions, si hi ha garanties que estan en el mateix estat en el qual es trobaven quan les peces estaven a Lleida".

Critica així mateix que "des d’un punt de vista de l’exposició, aquestes obres ni tan sols no estan ara en un espai públic, i l’accés a aquest patrimoni depèn dels horaris d’una comunitat religiosa".

Una vegada judicialitzat el conflicte, Borràs pensa que s’ha de resoldre ara "des d’un punt de vista museístic i patrimonial", i argumenta que el seu gabinet jurídic ha de treballar per "intentar que aquest patrimoni estigui amb les mateixes garanties com quan el teníem nosaltres a Lleida".

Igual com els consellers anteriors, Borràs recorda que "la sentència en què es va basar el trasllat no era definitiva, falta part del procediment", i la causa encara no ha arribat al Tribunal Suprem.

La consellera de Cultura va visitar divendres la primera fase de remodelació de l’exposició permanent del Museu de Lleida, duta a terme com a conseqüència de la sortida de 44 peces procedents del Monestir de Sigena el passat 11 de desembre de 2017.

Davant d’aquesta situació, el Departament de Cultura va engegar un programa d’actuacions a través del qual reafirmava el seu compromís amb la riquesa del patrimoni artístic i cultural de Lleida.

Entre d’altres, es va declarar el Museu de Lleida com a "museu d’interès nacional", es van incrementar els seus recursos econòmics ordinaris, es va impulsar la política d’adquisicions del museu i es va realitzar el dipòsit estable d’obres rellevants de procedència de l’antiga Diòcesi de Lleida, conservades en el MNAC.