El Morera buscarà obres que van marcar La Petite Galerie

El fons del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida busca obres que van estar vinculades a La Petit Galerie per ampliar el seu fons en els propers mesos, amb motiu del 50 aniversari de l’espai de l’Alliance Française. Les adquisicions aniran contruint el nou relat de les col·leccions del Museu d’Art de Lleida, que preveuen inaugurar-se el 2020 amb la definitiva seu a la rambla Ferran. Paral·lelament, l’acte principal de l’efemèride seran unes jornades divulgatives el 25 d’octubre, amb les quals la regidoria de Cultura de Lleida i el Museu Jaume Morera pretenen donar a conèixer aquest espai i la seua influència en la vida artística lleidatana del segle XX.

Així ho van expressar ahir Jesús Navarro, director del museu, i Montse Parra, edil de Cultura de la Paeria, en la presentació de l’efemèride que tindrà lloc de l’octubre al novembre. El 25 d’octubre també tindrà lloc una taula redona que permetrà conèixer el dia a dia de l’entitat. Hi participaran Maria Josep Balsach, professora de la Universitat de Girona i companya d’Àngel Jové, un dels directors de La Petite Galerie; Mary Coma, companya d’Albert Coma Estadella i portaveu del seu llegat, i l’artista Frederic Amat, moderats per Alex Mitrani, doctor en història de l’art. En el marc de la mostra Inventari general, el Museu Morera presentarà les obres del seu fons que van estar vinculades amb la galeria. D’aquesta manera, es mostraran, d’octubre a gener, gairebé cinquanta treballs d’Àngel Jové, Leandre Cristòfol, Ton Sirera, Josep Iglesias del Marquet i d’altres artistes lleidatans de l’època.

Un referent de l’art i la llibertat La Petite Galerie, fundada per la secció local de l’Alliance Française, va ser un espai liberal i artístic, en el qual es podia disfrutar dels llibres prohibits durant el final del franquisme i de l’art avantguardista de l’època. De fet, el seu principal valor va ser ser un dels primers centres espanyols i el primer català a mostrar l’art contemporani de la seua època. En vuit anys d’activitat (1968-1976), Jaume Magre va ser el seu director i la seua programació va anar a càrrec dels artistes Àngel Jové, primer, i Albert Coma Estadella a partir del 1970.