El Montsec demostra el regnat mil·lenari del pi roig

L’anàlisi dels carbonis dels focs del jaciment de la Cova Gran de Santa Linya ha confirmat que el pi roig predominava als boscos de muntanya del nord-oest de la península Ibèrica, que s’estenien de forma continuada des del Pirineu fins a la costa mediterrània, fa entre 50.000 i 15.000 anys. Precisament, aquesta fusta de pi roig és gairebé l’únic combustible identificat al paleolític mitjà i el paleolític superior antic.

L’abundància de les restes de focs localitzats a la Cova Gran, situada a 385 metres d’altitud, i el fet que el pi roig fos utilitzat tant per neandertals com per humans moderns (homo sapiens), indiquen que les dos espècies van utilitzar aquesta fusta com a principal combustible per mantenir el foc encès.

Segons va assenyalar Rafael Mora, director del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPAP-UAB), “els registres de la Cova Gran permeten aprofundir en el coneixement del paisatge i de la biogeografia d’un arbre essencial en la supervivència dels caçadors recol·lectors de l’edat del gel”. “La continuïtat pel que fa a l’elecció d’aquest tipus de llenya en aquest jaciment havia d’obeir a l’abundància de l’arbre a l’entorn i permet reforçar la hipòtesi de la presència continuada de boscos de pins de muntanya estables i resilients a la zona”, va concloure en aquest sentit. Actualment, el pi roig es preserva en altituds superiors als sis-cents metres. El clima actual, que va començar a instal·lar-se fa 15.000 anys, el va fer retrocedir fins a zones més elevades i fredes.

Una investigació precisa que va ser el principal combustible d’‘homo sapiens’ i neandertals

Aquesta investigació la van portar a terme l’esmentat Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno i Miquel Roy, també del CEPAP, amb Ethel Allué, de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) i Alfonso Benito Calvo, del Centre Nacional d’Evolució Humana (CENIEH), amb l’anàlisi de més de 1.200 fragments de carboni d’una quinzena de restes de foc. Les troballes es van publicar a la revista Review of Palaeobotany and Palynology.

La Cova Gran és un dels pocs jaciments de la regió mediterrània en els quals s’han identificat moments de transició entre els últims neandertals i els primers humans moderns o entre els últims caçadors recol·lectors i els primers agricultors ramaders.

Noves fosses a Santa Coloma d’Àger

Les excavacions que s’han portat a terme durant aquest mes de juliol a la necròpolis de Santa Coloma d’Àger, en el marc de la I Jornada Científica d’Arqueologia Funerària de la Universitat de Lleida (UdL), han localitzat catorze fosses a l’angle nord-oriental del jaciment, datades d’entre els segles VIII i XI, l’última fase d’ús del complex. D’aquestes, la desena d’estudiants i arqueòlegs participants en la jornada n’han excavat nou. En cinc d’aquestes hi havia enterrats adults i en quatre més, nens.

Els experts han pogut confirmar in situ que dels cinc esquelets adults, dos corresponen a homes i un, a una dona, i al seu torn els dels menors, dos serien nens d’un any a tot estirar, i dos més, nens d’entre tres i cinc anys. Tot i així, tant l’acotació de la cronologia de les restes, l’edat, el sexe i les possibles patologies d’aquests individus es fixaran a posteriori amb els estudis de radiocarboni, isòtops i d’ADN que s’han de fer en laboratoris especialitzats. Amb les esmentades proves també es podran obtenir més dades pel que fa a la salut, l’alimentació, les filiacions familiars, i si els enterrats eren autòctons o migrants.

Des que es van començar a portar a terme les primeres intervencions arqueològiques a la necròpolis de Santa Coloma d’Àger, durant els anys noranta, s’ha intervingut en quatre ocasions en aquesta zona, en les quals s’han exhumat un total de 130 esquelets, datats entre els segles V i XI.

Els investigadors esperen poder continuar amb noves excavacions l’any que ve perquè tot apunta que la necròpolis s’estén més enllà de la zona fins ara delimitada. La Jornada Científica d’Arqueologia Funerària d’aquesta edició ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació Arnau Mir de Tost, l’ajuntament d’Àger i donacions particulars.