«'Painball'

Les germanes Clara i Ariadna Peya, una ballarina i l’altra pianista, arriben a FiraTàrrega amb el seu primer espectacle de carrer, Painball, una producció que parla de la llibertat com a individus i societat, i de com ens modifiquem i ens definim. Entre les seues obres anteriors, destaquen peces com Aüc-el so de les esquerdes, Llum de paraula, Zip, Limbo, (A)murs a love story, Mrs. Death o Tot és fum.

Què esperen de la seua participació en un certamen teatral de l’envergadura i el ressò de FiraTàrrega?

Esperem que sigui una bona plataforma de llançament de l’espectacle.

Per què han decidit ara precisament fer el salt als espectacles de carrer?

Considerem que ara és un moment indispensable perquè se’ns escolti més que mai, perquè tothom tingui accés al que volem dir i perquè és el moment de no callar. Pensem que el carrer és el lloc on ho podem fer millor.

Com naix l’obra que estrenaran a Tàrrega,

Painball

?

Naix de la necessitat d’explicar amb paraules les injustícies. Com el fet que per rapejar et fiquin a la presó, la llei mordassa, les pilotes de goma i una sèrie de coses que tenen a veure amb la llibertat d’expressió.

Aquests són els temes que tractaran en la representació que estan preparant?

A l’obra Painball parlem de la llibertat d’expressió i dels privilegis socials i ho fem a través dels nostres llenguatges que són la música i el moviment. Comptem amb l’ajuda de Bel Olid, una escriptora que ens ha posat paraula a l’obra, encara que hem de dir que l’espectacle és bastant abstracte, potser un dels més abstractes que hem fet mai.

El contingut de la nostra obra és molt poc narratiu, és un llenguatge poc racional, de conceptes i imatges que creiem que arribarà al públic d’una altra manera.

Quina reacció esperen que tingui el públic que acudeixi a veure-les a FiraTàrrega?

Nosaltres volem generar amb el públic un espai de reflexió i empoderament, que la gent s’atreveixi a parlar, a cridar i no callar. Ens agradaria aconseguir-ho.

Creuen que

Painball

és un espectacle que es podria arribar a representar fora de Catalunya o fins i tot fora de les nostres fronteres, a una escala internacional?

Absolutament sí, no només pel contingut visual i artístic sinó també pel contingut polític, ja que desgraciadament hi ha molt pocs llocs al món on hi hagi una consciència social que permeti dir el que un pensa i el que un sent.

La idea inicial d’un espectacle com aquest

Painball,

ha canviat després dels esdeveniments polítics que s’han anat succeint al llarg de tot aquest any a Catalunya?

Evidentment això ens ha fet reafirmar-nos en el que pensem, que és el moment de sortir al carrer. Els fets que ens han empès a fer això són la llibertat d’expressió de Valtonyc, la llei mordassa o els cops que es van rebre l’1 d’octubre. Nosaltres no ens posicionem políticament, només demanem tenir el nostre espai per poder parlar i posicionar-nos.