LITERATURA NOVEL·LA
De Hollywood al Pallars
L’escriptor de Tremp Josep de Lamoga publica ‘R. C. nació en Talarn’ || Recrea amb ulls d’actor els canvis durant les obres de l’embassament de Sant Antoni
Josep de Lamoga ‘Waldo Lideker’, a la plaça de la Creu de Tremp amb la novel·la ‘R. C. nació en Talarn’.
Una cançó tradicional del Pallars que avalaven els iconoclàstics i pluridisciplinaris (i desapareguts) artistes Benet Rossell i Carles Hac Mor resava que a Talarn havia nascut tot un galant de Hollywood, R. C. (Robert Constant). Així ho assegura almenys el periodista de Tremp Josep de Lamoga que, sota el pseudònim Waldo Lideker, acaba de publicar la primera novel·la, R. C. nació en Talarn (El Toll). En aquesta obra trama una ficció en la qual R. C. decideix abandonar la meca del cine per morir a la terra que el va veure nàixer i es trasllada Tremp. Una vegada allà, un periodista que exerceix de conserge d’institut el descobreix i decideix entrevistar-lo a fi d’obtenir material per a una novel·la en la qual treballa. Aquest fil argumental serveix d’excusa a l’escriptor, que va treballar a la redacció de SEGRE, per desgranar el canvi social, econòmic i demogràfic de la comarca al llarg dels anys.
Segons va explicar l’autor a aquest diari, es va aplicar durant dos anys a la novel·la, “ja que la tasca de documentació històrica va ser notable, com queda reflectit a les pàgines del llibre”. Un esforç que li va valer la pena, ja que segons va revelar, va quedar finalista del Premi Josep Pla 2013. “Va ser una sorpresa i una gran satisfacció ser entre els finalistes, entre altres raons perquè el guanyador, Genís Sinca, ja era un nom consagrat de les lletres catalanes i era molt difícil fer-li ombra”, va reflexionar. El llibre, que ara veu la llum, “barreja parts reals que parlen de l’ambient històric, econòmic i social que envoltava les obres de construcció de l’embassament de Sant Antoni: l’eufòria en bars i casinos, l’increment de població, la prostitució... amb la ficció, que correspon a parts de la vida del personatge principal”.
Interpretava un periodista prestigiós i madur que el policia investigava com un dels dos sospitosos principals de l’assassinat de Laura.
Un pseudònim literari sorgit de l’atracció pel setè artJosep de Lamoga firma amb el pseudònim Waldo Lideker com a homenatge a aquest personatge de la pel·lícula Laura (1944), d’Otto Preminger. “Al film, Waldo Lideker era l’exquisit rival de l’inspector McPherson i des de sempre m’ha tingut el cor robat. És un homenatge a la seua figura, encara que amb el cognom lleugerament modificat.”
