"Hey Jude", 50 anys d’una de les millors cançons de tots els temps

"Hey Jude", la balada de Paul McCartney que ha estat taral·lejada milions de vegades i és considerada tot un símbol de la "beatlemanía", compleix aquest agost mitjà segle com una de les millors cançons de tots els temps.

Llançada el 26 d’agost als Estats Units i quatre dies després al Regne Unit, la història d’aquesta cançó de McCartney està íntimament lligada a la vida personal de John Lennon.

Tal com va confessar el mateix McCartney, la cançó, el títol original de la qual era "Hey Jules", va ser composta per consolar Julian, el fill de Lennon, després del divorci dels seus pares.

Corria l’any 1968 quan McCartney, en assabentar-se de la separació i l’angoixa de Julian, va pensar en una cançó per al petit mentre estava conduint el seu cotxe.

Així, de sobte, la base del tema va brollar d’ell, però més tard, quan ja estava en els estudis d’enregistrament, el nom de "Jules" seria canviat per "Jude" pel seu ritme i sonoritat.

"Feia prop d’una hora que conduïa. Llavors, vaig apagar la ràdio i vaig intentar compondre una melodia. En aquell moment, vaig començar a cantar: 'Hey Jules, no l’espatllis, agafa una cançó trista i millora-la...' Tenia un missatge optimista i esperançador per a Julian: Anem, petit, els teus pares es divorcien. Sé que no ets feliç, però estaràs bé", va relatar en una oportunitat el músic britànic.

Quan McCartney li va mostrar el tema a John Lennon, aquest va pensar que, en part, estava dedicat a ell i a Yoko Ono, amb qui estava començant una relació.

"És la millor cançó de Paul. Va començar com un tema sobre el meu fill Julian (...) després es va convertir en 'Hey Jude'. Sempre vaig pensar que anava sobre mi i Yoko", va confessar Lennon al seu llibre "All We Are Saying".

El tema no només va conquerir John Lennon, sinó que va aconseguir el suport de tots els membres del grup, que van començar a gravar la cançó el 29 de juliol de 1968.

Tanmateix, no va ser fins el 1987 quan McCartney va poder parlar sobre la història d’"Hey Jude" amb el seu protagonista: Julian Lennon.

"Em va explicar que havia estat pensant sobre la meua situació tots aquells anys, sobre la qual cosa vaig haver de passar. Paul i jo solíem passar temps junts, més fins i tot del que passava amb el meu pare. Teníem una bona amistat i, de fet, sembla que hi ha més fotos meues de petit jugant amb Paul que amb el meu pare", va confessar Julian el febrer de 2002 a la publicació musical britànica Mojo Magazine.

El 1996 el fill de John Lennon va pagar 25.000 lliures (27.796 euros) per les notes d’enregistrament d’"Hey Jude" en una subhasta i unes altres 35.000 lliures (38.915 euros) per objectes que pertanyien al seu pare.

"Té un parell de fotos del seu pare, però no les suficients. Les està recopilant per raons personals i són relíquies familiars", va declarar en aquell moment el representant de Lennon fill, John Cousins.

Amb set minuts i onze segons de durada, "Hey Jude" va ser primer senzill del segell discogràfic de la formació, Apple Records.

La seua longitud no va impedir que la balada entrés al Top 10 de les llistes britàniques i nord-americanes de senzills.

A més, "Hey Jude" és la cançó dels Beatles que més temps ha estat com a número u als Estats Units; un total de nou setmanes.

El tema de McCartney també va aconseguir obtenir la primera posició en les llistes d’èxits del Regne Unit, Canadà, Països Baixos, Suïssa, Noruega, Alemanya, Irlanda, Nova Zelanda, Austràlia i França.

Malgrat el seu èxit, algunes emissores de ràdio nord-americanes es van negar a reproduir una cançó que durés més de tres minuts i mig, per la qual cosa la companyia nord-americana Capitol Records va realitzar una versió més curta pensada per a ràdio.

En l’actualitat, "Hey Jude" ha venut prop de vuit milions de còpies, convertint-se al seu torn en tot un himne al Regne Unit.

De fet, aficions d’equips de futbol com el Cardiff City, han utilitzat la seua melodia per compondre diversos càntics.

També va ser la balada que va clausurar la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Londres el 2012, on milers de persones van acompanyar Paul McCartney amb el seu "na-na-na-na".