Mor als 86 anys l'historiador Josep Fontana

L’historiador i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Josep Fontana ha mort aquest dimarts a Barcelona als 86 anys d’edat, segons han confirmat fonts editorials. Nascut a la capital catalana el 20 de novembre de 1931, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i va ser deixeble de Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevilla i Pierre Vilar.

Considerat com un dels historiadors més prestigiosos d’Espanya, amb obres de referència com "Pel bé de l’Imperi. Una història del món des de 1945", "La fallida de la monarquia absoluta (1814-1820)" o "Europa davant de l’espill", es va especialitzar en la història contemporània.

Va treballar sobre els models de transició de l’antic règim al capitalisme i es va centrar a estudiar la formació del mercat peninsular, les revolucions de 1820 i 1868 a Espanya i Catalunya i, especialment, les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Alguns dels autors que van influir en ell van ser E.P Thompson, E.J. Hosbawm i Gramsci o G.Rudé. La seua última obra va ser el monumental assaig "El segle de la revolució" (Crítica), on plantejava que, encara que l’últim no ha estat un segle revolucionari, ja que les propostes de la Revolució Russa van acabar derrotades, sí que ha estat "el segle de la revolució, en la mesura que aquestes propostes, al seu doble paper d’esperances per a uns i d’amenaces per a d’altres, han marcat tota la seua història", segons explicava en una entrevista amb Efe l’any passat.

Antifranquista, militant del PSUC fins principis dels anys vuitanta, va ser distingit en la seua trajectòria amb la Creu de Sant Jordi, el 2006, i també amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística el 2007. Així mateix, era doctor honoris causa per diverses universitats com la Nacional de Comahue d'Argentina, la Rovira i Virgili de Tarragona, la de Valladolid i la de Girona.

D’altra banda, va dirigir l’Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives de 1991 a 2002; va ser membre del Consell Científic del Instituto Europeo Universitario de Florència; president de l’Associació d’Història Econòmica espanyola i va figurar en el consell de diverses revistes internacionals.

Quan va ser expulsat de la universitat durant el franquisme, el 1966, va treballar en la Gran Enciclopèdia Catalana. Tot just conèixer-se la seua mort, deixebles i amics han lamentat el seu òbit i s’han pronunciat a través de les xarxes socials, qualificant-lo de "mestre de mestres", "mestre d’historiadors", "professor de professors" o "historiador de referència".