HISTÒRIA ÒBIT
Adéu a un referent d’historiadors
Mor als 86 anys Josep Fontana, professor emèrit de la Pompeu Fabra, marxista, antifranquista i catalanista || Polítics, universitats, deixebles i amics van lamentar ahir la seua desaparició
L’historiador Josep Fontana, en una imatge recent d’arxiu, va morir ahir als 86 anys.
L’historiador i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra Josep Fontana, intel·lectual de projecció internacional i referent d’historiadors, va morir ahir a Barcelona als 86 anys. El món polític, universitari i cultural va lamentar la desaparició del considerat com un dels historiadors més prestigiosos d’Espanya. Fontana (Barcelona, 1931), llicenciat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (UB) el 1956 i doctorat el 1970, com a especialista en Història Contemporània va escriure obres de referència com Por el bien del imperio. Una historia del mundo des de 1945, La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820)o Europa ante el espejo.
El 1966, va ser separat de la universitat juntament amb altres professors al protestar per la repressió sobre els docents que defensaven la llibertat des de la universitat, i la dècada dels 1970 es va reincorporar a l’activitat docent.
Expulsat de la universitat durant el franquisme, Fontana va treballar el 1966 a l’Enciclopèdia Catalana
Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, es va convertir en un referent marxista de les escoles renovadores i progressistes de la historiografia contemporània. Antifranquista i molt crític amb la Transició espanyola, es va afiliar el 1957 al PSUC, del qual solia recordar que defensava el dret a l’autodeterminació a banda de l’ideari comunista, i l’abril del 2017 va enviar una carta a la militància de CatComú en el moment fundacional de la nova formació. En la missiva, va recordar el seu pas pel PSUC i va celebrar que naixés a Catalunya un partit d’esquerres en un moment “potser encara més difícil que fa seixanta anys perquè, sota l’aparença d’unes llibertats democràtiques falsejades, s’amaga el propòsit de mantenir, contra tota raó, un sistema social injust que genera dependència i pobresa per a la majoria”.
Va ser distingit en la seua trajectòria amb la Creu de Sant Jordi, el 2006, i també amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística el 2007. Així mateix, era doctor honoris causa per diverses universitats com la Nacional de Comahue de l’Argentina, la Rovira i Virgili de Tarragona, la de Valladolid i la de Girona. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va recordar a Twitter que al setembre se li havia d’entregar la Medalla d’Or de la ciutat.
El funeral per l’historiador està previst per avui al migdia al tanatori de les Corts de la capital catalana.
