SEGRE

ESNOTICIA

FiraTàrrega és molt més que un 'supermercat' d'arts escèniques de quatre dies

El certamen ‘acompanya’ els grups teatrals

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

FiraTàrrega s’ha convertit en un projecte que va més enllà de les dates del certamen i dura 365 dies a l’any. Amb Jordi Duran al capdavant de la direcció artística, la fira ha deixat de ser un supermercat o aparador d’arts escèniques i s’ha convertit en un laboratori de creació en el qual, amb l’acompanyament als grups, aconsegueixen madurar i cuinar propostes creatives arriscades, que al principi poden semblar molt verdes. Duran va assegurar ahir que “amb aquests processos creatius, les peces tenen un abans i un després, un moment vital”. Aquesta és la importància del programa de Suport a la Creació, que aquest 2018 ha acompanyat una dotzena de companyies. Aquest programa també ha permès expandir les arts escèniques de carrer. Segons Duran, “a FiraTàrrega oferim teatre, dansa, circ i molt més. I ens hem oxigenat amb nous àmbits de coneixement, com la història”. Exemple d’això és la polèmica obra que havia de representar-se a l’interior del cementiri i que va acabar reubicant-se a la part exterior. Prácticas de vuelo para acabar con el olvido, de Chroma Teatro, inspirada en un text del dramaturg mexicà Antonio Zúñiga, tracta sobre la memòria històrica i sobre el pla de fosses de la Generalitat. O l’obra Painball, de Les Impuxibles, una crítica a la falta de llibertat de les germanes Clara i Ariadna inspirada en l’1 d’octubre passat. Per la seua banda, Joan Català va tancar ahir la fira amb Pelat, que va formar part del Suport a la Creació l’any 2013 i que va recordar brindant un emotiu homenatge a Oriol Martí i Jordi Duran a l’última edició al capdavant del certamen.

Oportunitat per als artistes fora de programa Més de mig centenar d’artistes fora de programa aterren cada any a Tàrrega els dies de la fira procedents d’arreu d’Espanya, Sud-amèrica i també de països de parla anglesa. Alguns, com el sevillà Mister Vita, ja fa més d’una dècada que s’afegeixen a aquesta iniciativa. En ocasions es tracta de gent realment preparada que posteriorment ofereix els seus espectacles en pobles i ciutats. Per a ells, la fira és un repte. Hi van sols i a més de preparar l’escena a tota màquina, han d’estar atents a la megafonia i a comprovar que a la mateixa hora no passa pel seu escenari cap espectacle itinerant del programa. Acostumen a ser gent senzilla, assequible i amb moltes ganes de teatre de carrer. Tenen taules per posar-se el públic a la butxaca. Durant els últims anys, la fira els ha destinat espais d’actuació propis. Només cobren el que reben al passar la gorra.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.

Una gimnasta catalana, fora de programa al carrer Migdia.S.T./X.S.

tracking