FiraTàrrega és molt més que un 'supermercat' d'arts escèniques de quatre dies

FiraTàrrega s’ha convertit en un projecte que va més enllà de les dates del certamen i dura 365 dies a l’any. Amb Jordi Duran al capdavant de la direcció artística, la fira ha deixat de ser un supermercat o aparador d’arts escèniques i s’ha convertit en un laboratori de creació en el qual, amb l’acompanyament als grups, aconsegueixen madurar i cuinar propostes creatives arriscades, que al principi poden semblar molt verdes. Duran va assegurar ahir que “amb aquests processos creatius, les peces tenen un abans i un després, un moment vital”. Aquesta és la importància del programa de Suport a la Creació, que aquest 2018 ha acompanyat una dotzena de companyies. Aquest programa també ha permès expandir les arts escèniques de carrer. Segons Duran, “a FiraTàrrega oferim teatre, dansa, circ i molt més. I ens hem oxigenat amb nous àmbits de coneixement, com la història”. Exemple d’això és la polèmica obra que havia de representar-se a l’interior del cementiri i que va acabar reubicant-se a la part exterior. Prácticas de vuelo para acabar con el olvido, de Chroma Teatro, inspirada en un text del dramaturg mexicà Antonio Zúñiga, tracta sobre la memòria històrica i sobre el pla de fosses de la Generalitat. O l’obra Painball, de Les Impuxibles, una crítica a la falta de llibertat de les germanes Clara i Ariadna inspirada en l’1 d’octubre passat. Per la seua banda, Joan Català va tancar ahir la fira amb Pelat, que va formar part del Suport a la Creació l’any 2013 i que va recordar brindant un emotiu homenatge a Oriol Martí i Jordi Duran a l’última edició al capdavant del certamen.

Oportunitat per als artistes fora de programa Més de mig centenar d’artistes fora de programa aterren cada any a Tàrrega els dies de la fira procedents d’arreu d’Espanya, Sud-amèrica i també de països de parla anglesa. Alguns, com el sevillà Mister Vita, ja fa més d’una dècada que s’afegeixen a aquesta iniciativa. En ocasions es tracta de gent realment preparada que posteriorment ofereix els seus espectacles en pobles i ciutats. Per a ells, la fira és un repte. Hi van sols i a més de preparar l’escena a tota màquina, han d’estar atents a la megafonia i a comprovar que a la mateixa hora no passa pel seu escenari cap espectacle itinerant del programa. Acostumen a ser gent senzilla, assequible i amb moltes ganes de teatre de carrer. Tenen taules per posar-se el públic a la butxaca. Durant els últims anys, la fira els ha destinat espais d’actuació propis. Només cobren el que reben al passar la gorra.