Trobada la inscripció hebrea "Jerusalem" en una pedra de 2.000 anys d'antiguitat

Arqueòlegs de l’Autoritat d’Arqueologia d’Israel (AAI) han trobat una pedra amb una inscripció de 2.000 anys d’antiguitat en què es llegeix en hebreu "Jerusalem", la qual cosa la converteix en la més antiga completa trobada. La inscripció, trobada en una excavació sota el Centre de Convencions de Jerusalem (Binyanei Ha'Uma) quan s’estava renovant una carretera, es començarà a exhibir al públic aquest dimecres al Museu d’Israel, a Jerusalem, i ha estat presentada avui a la premsa.

La particularitat del text, que diu "Hananiah, fill de Dódalos de Jerusalén," és que és el més antic en hebreu que lletreja el nom de la ciutat santa de forma completa i tal com es pronuncia avui.

La pedra estava en una columna d’un edifici romà, on apareix la inscripció aramea, escrita en lletres hebrees característiques de l’època del Segon Temple (s.I d.C.) i els experts asseguren que data de l’època del regnat d’Herodes el Grande.

"Com a resident de Jerusalem, em sento emocionat per poder llegir aquesta inscripció, escrita fa dos mil anys, especialment quan penso que serà accessible a tot infant que pugui llegir i que utilitza el mateix alfabet que fa dos mil·lennis", va assenyalar en un comunicat el professor Ido Bruno, director del Museu d’Israel, amb referència a la recuperació de la llengua hebrea després del naixement de l’Estat d’Israel. "Les inscripcions de l’època del Primer i Segon Temple esmentant Jerusalem són escasses. I més inèdit és que es lletregin completament de la forma que ho fem avui, ja que normalment (el nom de la ciutat) apareix abreujat", expliquen l’arqueòleg Yuval Baruch, de l’AAI, i el professor de la Universitat de Haifa Ronny Reich. "Aquesta és l’única inscripció en pedra del període del Segon Temple on apareix lletrejada per complet. Només s’ha trobat (la paraula així) en un altre lloc, en una moneda de la Gran Revolta contra els romans (66-77 d.C.)", agreguen aquests experts, que precisen que el nom "Jerusalem" apareix a la Bíblia 660 vegades, de les que només cinc estan amb el text complet.

A més de la inscripció, el Museu d’Israel exposarà també un mosaic grec del s.VI d.C., localitzat als afores de la Ciutat Vella de Jerusalem i que commemora la construcció d’un edifici públic bizantí per part de l’emperador Justiniano, i la coberta d’un sarcòfag del x.I d.C., amb una inscripció hebrea que llegeix "Fill del Gran Sacerdot".