Shakira torna a Mèxic recordant al públic que "els malucs no menteixen"

Després de set anys sense trepitjar escenaris mexicans, Shakira va actuar ahir a la nit en un multitudinari concert a Ciutat de Mèxic en el qual va fer vibrar el públic amb els seus temes més recents, però també recordant autèntics clàssics de la colombiana com el mític "Hips don’t vaig lligar" (Els malucs no menteixen).

Ni el retard en l’inici de l’espectacle ni la incessant tempesta no van poder apaivagar el desenfrenament de les més de 50.000 persones concentrades en l’Estadi Asteca de la capital mexicana, que es va convertir en un karaoke gegant.

"Mèxic, quant temps!", va exclamar Shakira davant d’un públic que l’esperava ansiós des de la seua última gira mundial, el 2011. Per si no fos suficient, la colombiana va delectar els seus sentits en confessar "orgull" per iniciar en aquest país el recorregut llatinoamericà de "El Daurat Tour", amb el qual ja ha visitat Europa.

Va agrair també als seus seguidors mexicans "haver estat allà en els moments difícils", recordant així l’hemorràgia a les cordes vocals que va patir el novembre passat i que podria haver acabat amb la carrera de la diva del pop llatinoamericà que millor s’ha adaptat a la moda dels ritmes urbans.

No hi va haver ni rastre de la seua malaltia en un espectacle que va arrencar amb magnificència amb bengales, pluja de confeti, jocs de llums i dos enormes pantalles que van reproduir amb fotografies la vida d’aquesta cantant nascuda a Barranquilla fa 41 anys.

El seu raig de veu va irrompre amb el seu clàssic "Sóc aquí", versionada amb ritmes electrònics, que va fer arrencar el ball d’un públic intergeneracional totalment deslligat.

Seguidament, la colombiana va interpretar amb un look rocker el recent èxit "Gos fidel", del seu novè i ultimo àlbum, "El Daurat" (2017), per després tornar a un clàssic de principis dels 2000 com ho és "Underneath your Clothes".

I és que tot el concert va estar omplert de picades d’ull cap als més nostàlgics que no obliden els inicis de Shakira, a meitat dels anys noranta. I fins i tot l’artista es va permetre el luxe de fer broma amb això: "Aquesta cançó té molts anys. A veure si recordo".

L’entregat públic mexicà era allà per passar una bona estona i la colombiana, una autèntica propietària de l’escenari, ho sabia molt bé, per la qual cosa es va proposar d’interactuar al màxim amb la gent.

Així doncs, la lletra de "Em vaig enamorar" es va projectar en una pantalla gegant perquè els assistents juguessin uns segons a ser Shakira, qui posteriorment els va convidar a corejar "Xantatge" fins fer-los ulular al so de "Loba".

El clímax del concert va arribar amb un altre clàssic inevitable, "Sort", amb el qual una Shakira, vestida amb robes orientals, va demostrar una vegada més que no necessita estar acompanyada de ballarins, ja que n’hi ha prou amb els seus malucs.

Va provar així que les seues emblemàtiques i sensuals contorsions no s’han vist afectades per la seua maternitat. De fet, l’ésser mare és del millor que li ha passat a Shakira, com va demostrar en tocar una guitarra decorada amb la imatge del seu fill i de la seua parella, el futbolista català Gerard Piqué.

"T’estimo" (et vull), va dir Shakira provocant una tendra reacció entre el públic.

Encara que el concert es va allargar durant gairebé dos hores, la carrera de Shakira no pot condensar-se tant, per la qual cosa van faltar èxits com "Les de la intuïció" o "Cega, sordmuda." Però sí que hi va haver espai per a "La tortura", que va traslladar virtualment a l’espanyol Alejandro Sanz fins la capital mexicana per interpretar aquest icònic duet.

Els xiulets i els crits de "Shakira, Shakira" es van entremesclar entre el mar de llums de mòbils quan la colombiana es va acomiadar de l’escenari. Però el concert no podia acabar, faltava la traca final.

Aquesta va arribar de la mà d’"Hips don’t Lie", un èxit que va marcar el 2006 a tota una generació que volia aprendre a moure’s igual que Shakira. Però la cantant els va recordar que un també pot moure’s utilitzant "La bicicleta".

Amb aquesta cançó, que va consolidar la seua reconversió al reggaeton, i amb focs artificials, Shakira va posar punt i final a una nit que va ser màgica per a qui no vols esperar uns altres set anys per moure els malucs de nou.