Ponent a l'ADN de València

Quan algú es diu Verdú, Torregrossa o Camarasa, és més que probable que sigui valencià. A Catalunya o altres llocs també hi ha aquests cognoms, però no són tan freqüents.” És una frase del doctor en Filologia Catalana i professor de la UdL Albert Turull, expert en onomàstica. Podria resultar una afirmació curiosa, però el cert és que realment són milers els valencians que porten als cognoms topònims catalans en general i lleidatans en particular (també aragonesos).

Això que podria semblar una “curiosa coincidència”, ho ha estudiat en profunditat el periodista Antonio Teruel, que ha publicat articles sobre aquest fet, ha ofert conferències i i ha preparat estudis. La seua explicació històrica es remunta al segle XIII. “Va coincidir la repoblació amb el moment en què es van forjar els cognoms tal com els coneixem ara”, explica Turull. “Molts dels repobladors de València procedien de Lleida i per això molts d’aquests topònims s’han convertit en cognoms.” De fet, hi trobem des de ciutats com Cervera fins a petites poblacions com Ivars/Ibars, Ivorra/Iborra, amb les dos grafies, Biosca o Verdú, segons pot veure’s a les estadístiques de l’INE actualitzades l’1/01/2017. Els cognoms no es limiten als municipis, també es corresponen a les comarques (Noguera, Segarra) o amb gentilicis d’aquestes (Pallarès), fins i tot per extensió, de Catalunya (Català).

Els cognoms no es limiten a municipis, també corresponen a comarques com Segarra o Noguera

I és que la història comuna entre Catalunya i València és notable. Com a curiositat, la crònica de Pere Antoni Beuter, escrita al segle XVI, relata que a la porta romànica de l’Almoina de la Catedral de València –iniciada el 1262, vint-i-quatre anys després de l’entrada de Jaume I a la ciutat–, poden veure’s catorze rostres, alguns dels quals identifica com Guillem i Bertomeua (d’Alcarràs) o Francesc i Ramona d’Alguayre, entre d’altres. Podrien ser alguns dels primers repobladors. Ara, valencians amb aquests cognoms, moguts per la curiositat, van com a turistes a visitar els municipis dels quals porten el cognom.

Albert Turull DOCTOR EN FILOLOGIA CATALANA

Com es creen els cognoms? Durant l’època visigòtica, pràcticament no existien. Hi havia molts noms i les poblacions eren petites, per la qual cosa no era necessari distingir entre un o un altre. És a partir del segle XI quan en comencem a trobar alguns, però són més semblants al que seria un renom. Per exemple, Guillem Pintor perquè d’ofici era pintor, o Guillem Fuster perquè es dedicava a l’ebenisteria. Podem trobar escrits en els quals posi “Guillem Pintor, fill de Jaume Fuster”. En canvi, a partir del segle XIII ja es produeix la modificació i els cognoms es transmeten, s’hereten de pare a fill. Quines eren les fórmules per escollir cognom? Alguns responen a oficis, altres al nom del pare (Albert, Joan), altres a característiques de persones (Roig, Blanc) i altres al lloc d’origen. Per què a València hi ha tants cognoms de topònims lleidatans? Hi conflueixen dos aspectes. D’una banda, els cognoms tal com els coneixem ara, és a dir que passen de pares a fills, es forgen al segle XIII. Per una altra, és precisament al segle XIII també quan es produeix la conquesta i repoblació de València. Molts dels repobladors van venir de Lleida i de la zona d’Aragó.