Adéu a una veu del feminisme

L’exministra socialista Carmen Alborch va morir ahir als 70 anys (el dia 31 n’hauria fet 71), víctima del càncer que tenia des de feia dos anys. En els últims dies estava sedada a casa seua, a València. Els principals líders polítics del país van lamentar la mort d’Alborch, de la qual es farà avui el funeral en la més estricta intimitat. Política, professora i escriptora valenciana, va ser ministra de Cultura al govern de Felipe González entre els anys 1993 i 1996. El seu caràcter despreocupat, les conviccions feministes –durant tota la vida va defensar la igualtat entre homes i dones– i l’experiència laboral i política la van convertir en un referent social, sobretot a l’Espanya dels anys noranta.

La seua última aparició pública es va produir el passat 9 d’octubre, Dia del País Valencià, quan va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat. Durant el discurs, va asseverar que el feminisme “havia de ser declarat Patrimoni de la Humanitat”. Al currículum figuren nombroses distincions per la seua lluita per la igualtat entre dones i homes, com el Premi de Mujeres Progresistas, el Premi Meridiana de la Junta d’Andalusia, el Premi Rosa Manzano 2007 o el Premi de Gabriela Sánchez Aranda 2009. Va ser sòcia d’honor de l’Asociación Clásicas y Modernas i de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues. A més, va rebre també el Premi Generando Arte 2015, concedit per l’Asociación Generando Arte de dones artistes.

Com a autora, a més de diverses obres especialitzades relacionades amb el Dret Mercantil –es va doctorar en Dret a la Universitat de València–, Alborch va publicar títols com Solas, gozos y sombras de una manera de vivir (1999); Malas, rivalidad y complicidad entre mujeres (2002); Libres, ciudadanas del mundo (2004), La ciudad y la vida (2009) i Los placeres de la edad (2014).

Després de comandar la direcció general de Cultura de la Generalitat valenciana i posar en marxa l’Institut Valencià de les Arts Escèniques, va ser nomenada directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) –l’auditori del qual proposaran ara que porti el seu nom–, on va figurar al capdavant des del 1989 fins que Felipe González la va nomenar al seu costat el 1993 per a la cartera de Cultura. El 2016 va deixar la primera línia de la política i es va reincorporar com a professora honorària de la Universitat de València.