ENTREVISTA MÚSICA
Pau Donés: «Si un músic diu que es retira hauríem de dir-li mentider»
Les Festes del Sant Crist de Balaguer començaran aquest cap de setmana amb un dels plats forts del programa: el concert dissabte de Jarabe de Palo. El grup liderat per Pau Donés deixarà els escenaris per un temps indefinit a partir de l’1 de gener, però abans s’està acomiadant del seu públic amb magnificència, amb una gira en la qual recorda els seus 20 anys de trajectòria. En els seus directes no falten les cançons que els han catapultat a la fama, però tampoc obliden les que, malgrat no ser tan conegudes, sí que són especials per a ells.
El grup farà una aturada a partir de l’1 de gener de l’any que ve.
L’ànima de Jarabe de Palo, Pau Donés, ha anunciat que el 2019 la banda es prendrà una “llarga aturada”, que no una retirada definitiva. Abans, tanmateix, la banda ha iniciat la gira 20 años Tour, en la qual celebra dos dècades sobre els escenaris. A més, acaba de publicar el disc Jarabe Filarmónico, amb 13 cançons i gravat amb l’Orquestra Filharmònica de Costa Rica, i d’editar el llibre 100 letras, amb totes les seues cançons. Malgrat el càncer, Pau Donés afirma que la malaltia no ha estat la causa d’aquesta decisió; amb veu entusiasta i tranquil·la aclareix que simplement vol “fer altres coses”, entre les quals no perdre’s l’adolescència de la seua filla. Això sí, la música l’acompanyarà faci el que faci.
Què es trobarà el públic que vingui a veure Jarabe de Palo aquest dissabte a Balaguer?
Els Jarabe de Palo de sempre, tenint en compte que fa molt de temps que no toquem a Lleida, així que estem molt contents de ser aquí per les festes de Balaguer. És un espectacle molt alegre, amb cançons molt conegudes i d’altres potser no tant, però també molt cantables i ballables. Venim preparats per a la guerra [riu]. És fantàstic perquè el tema de Lleida sempre l’he trobat una mica a faltar.
A què es refereix?
Aquest any aprofitem per parar una miqueta, així que si podem parar a casa i liar-la serà fantàstic. Viatjo moltíssim, però visc a la Val d’Aran. Per tant, paro molt per Lleida. Trobava a faltar no poder aturar-me de tant en tant a tocar.
Què va pensar a l’escoltar per primera vegada cançons com Depende o La Flaca en versió filharmònica?
A nivell artístic és el més potent que hem fet mai. Versionar cançons de Jarabe amb 60 músics és una experiència espectacular. Irrepetible. A casa tinc un equip de música força potent, i quan vaig escoltar Depende, em va semblar estar al cine veient l’inici d’una pel·lícula de Hollywood.
El llibre recull totes les lletres de Jarabe de Palo. Quines serien més especials per a vostè?
Totes, el llibre és un homenatge a les lletres, però te’n dic dos: Breve historia de un músico persona i Estamos prohibidos. Mai no han estat transcendents dins de la nostra trajectòria, però són molt boniques i tenen molt a veure amb nosaltres.
Van tocar al Doctor Music Festival quan començaven a ser coneguts. Ara s’està plantejant una edició commemorativa. Quins records en guarda?
Va ser formidable i ens encantaria tornar a participar-hi. L’any que ve parem, però si ens truquen per actuar al Doctor Music, hi anirem segur. Va ser molt especial perquè just en aquell moment ho vam petar i allà vam tenir la sensació que el grup s’estava disparant. Va ser brutal com a espectador i com a artista.
La seva serà una aturada o una retirada definitiva?
És una parada. No em retiro. Ens hauríem d’acostumar a, quan un músic diu que es retira, dir-li mentider perquè per a un músic és impossible retirar-se de la música, per una qüestió de vocació, de química. Una paradeta sí que la faré perquè estic cansat. Fa vint anys que estic al màxim i tinc ganes de fer altres coses. A l’escenari m’ho passo molt bé i component, encara millor, però hi ha altres coses. Vull parar i en algun moment tornar-hi.
Quins plans té per a aquesta etapa?
Cap, i això és el millor.
Com ha influït la malaltia en aquesta decisió?
Zero. Vaig decidir fa cinc o sis anys parar als 50, encara que m’he passat de dos [riu]. Una malaltia sempre influeix negativament en la vida perquè et limita. M’han operat tres vegades, he d’anar a Barcelona a sotmetre’m a la químio... Això és una limitació, però com ha influït? Poc perquè no li he donat gaire pista. No em barallo amb la meua malaltia, no és la meua prioritat. Mentre pugui fer la meua vida, no és que em sigui igual, però no li faig gaire atenció, estic més pendent de viure la vida, el present, estar content... No vull estar atemorit per una malaltia amb la qual he de conviure.
Va acudir fa un parell d’anys a una de les jornades organitzades per Josep Pàmies sobre teràpies alternatives. Com veu l’enrenou i les multes a què s’enfronta?
Jo em sotmeto a la medicina tradicional, amb la meua quimioteràpia, i també advoco per remeis o teràpies naturals. Li compro estèvia al Josep i altres herbes que ara li prohibeixen. Les hi he comprat, les compro i les compraré sempre, perquè m’ajuden a viure amb més qualitat. Em sembla molt injust tot el que està passant amb ell.
El grup farà una aturada a partir de l’1 de gener de l’any que ve.
