La restauració del conjunt pictòric de setze teles del Museu Diocesà d'Urgell posa de manifest que es tracta d'una col·lecció excepcional

El Museu Diocesà d’Urgell comptarà l’any que ve amb un nou i excepcional al·licient en el seu discurs expositiu. Es tracta del conjunt de 16 pintures sobre tela procedents de la Catedral de la Seu d’Urgell, datades de l’últim terç del segle XVI i que representen patriarques i profetes, la restauració de les quals va ser presentada aquesta setmana. La seua singularitat rau en el fet que és una de les poquíssimes traduccions figuratives que s’han conservat a Europa de la història de l’Antic Testament de Jacob amb els seus dotze fills. A més és el cicle pictòric més antic que es coneix. Les teles han estat restaurades des de 2014 pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBM), amb el suport econòmic de la Fundació Banc Sabadell i el departament de Cultura.

La intervenció ha servit també per estudiar les obres i els professors Joan Bosch i Adrià Vázquez, de la Universitat de Girona-Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, s’han encarregat d’aportar la informació històrica de les peces. En aquest sentit, que les obres són excepcionals ho demostren aspectes com el fet que a Europa és una de les tres sèries pictòriques que s’han conservat d’aquesta temàtica. Les altres són el cicle de Les tribus d’Israel, de Francisco de Zurbarán, pintat probablement entre els anys 1640 i 1645, conservat des de mitjans del segle XVIII en dos col·leccions angleses, i els frescos de l’església de Saint Mary de Virgin, de Burton Latimer, a Anglaterra. A més, es coneix una interpretació escultòrica en forma de relleus a l’església dels Sants Joans de València. Així mateix, són molt apreciats quatre gravats publicats als Països Baixos durant la segona meitat del segle: els dotze patriarques de Dirk Volkertsz Coornhert (1550), els de Joos Lambrecht (Ghent, 1552), els de Jan Sadeler publicats el 1585 i els de Jacques de Gheyn (1589). En aquest context, les pintures de la Seu d’Urgell no només serien les més antigues, sinó que es tracta d’una sèrie temàticament molt original, atès que tot sembla indicar que parteix d’un diàleg tant amb les sèries més antigues (les de Dirck Volkertsz i Joos Lambrecht) com amb alguna edició del llibre Els testaments dels dotze patriarques, que va ser molt popular a Europa Central i la Gran Bretanya durant els segles XVI i XVII.

El conjunt és de les poques traduccions figuratives d’Europa de la història de Jacob i els seus 12 fills

En aquest context, la temàtica de la sèrie de pintures conservades –que probablement va pertànyer a algun dels bisbes d’Urgell de finals del segle XVI– es comporta a tall de sermó visual ja que fa referència a les virtuts que és necessari seguir i els vicis que s’haurien d’evitar. En aquest sentit, l’historidor Joan Bosch va destacar alguns detalls que apareixen en les teles, entre aquests que “hi ha representacions emblemàtiques molt singulars, com la presència d’una figura femenina molt escotada i que devora un cor. És un símbol que correspon al vici de l’enveja”.

De fet, aquest “missatge estètic” de les obres es va poder descobrir gràcies a la restauració, segons va explicar la responsable de Pintura del Centre de Restauració, Maite Toneu. El motiu és que el procés de restauració va deixar al descobert unes pintures d’un gran “valor pictòric i iconogràfic” que inicialment semblava no existir. “Era una col·lecció molt distorsionada”, explica. Les obres estaven “molt repintades i brutes” i no s’apreciava la seua importància, va explicar. Toneu va detallar que les teles tenen “una subtilesa i un tractament de qualitat, amb molts detalls a les cares les robes i tots els atributs de les figures”. A més, va destacar la importància d’haver pogut recuperar els fons de les pintures, que estaven “totalment repintats”. No en va, estava documentat que a finals del segle XIX totes les pintures s’havien repintat de forma invasiva per un pintor local. En canvi, el procés iniciat el 2014 es va basar en el criteri de la mínima intervenció, amb l’objectiu d’aportar a les obres la màxima estabilitat. I és que la capa pictòrica presentava pèrdues en diverses parts, a més d’una capa de pols. Així mateix, la tela estava rovellada i estripada en algunes parts. Després de les anàlisis preliminars (vegeu el desglossament), la intervenció va començar amb una desinsectació, es van desmuntar els marcs i es van netejar en sec els reversos de la tela i del bastidor. Entre altres procediments, durant la resta de la intervenció la pintura es va netejar acuradament amb sistemes de control del pH i es van eliminar les repintades posteriors. Les teles desadherides van tornar a enganxar-se i en aquelles zones en les quals s’havia perdut tela original es van aplicar empelts de tela de lli. Els marcs es van netejar i es va eliminar la purpurina abans de tornar a col·locar-los. En definitiva, un minuciós procés perquè brillin amb llum pròpia al Museu Diocesà.