El CAEM revela el 'secret' de Pisanello

Pisanello va ser un dels pintors més reconeguts de finals de l’època gòtica i del primer Renaixement italià i el Quattrocento. Entre el seu llegat, el Palau Ducal de Màntua, a la Llombardia italiana, conserva un mural “redescobert” fa cinquanta anys després de segles desaparegut, encara que es conserva en molt mal estat. Més ben dit, ha arribat fins als nostres dies en diferents estadis de conservació, en part perquè a mig treball va ser cridat a corts pel rei Alfonso el Magnànim i va abandonar Verona, de manera que el va deixar inacabat. Malgrat que es coneixen detalls de la vida de l’artista, el cert és que també hi ha clarobscurs. Ara bé, el que sí que han pogut descobrir els investigadors de Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida és la seua manera de treballar, el procediment que utilitzava. Presentaran els resultats en una jornada dedicada a l’artista que tindrà lloc a Verona i Màntua els dies 26 i 27 d’aquest mes. L’anomenat cicle de pintures de Pisanello de la Sala de Cavallers recrea probablement una llegenda artúrica, “no està gaire clar si és una festa o un torneig”, explica l’investigador del CAEM Miquel Ángel Herrero. En aquesta primera fase, els experts han analitzat sobretot una de les quatre parets, de deu metres d’alt per cinc d’ample, la que compta amb més restes. Un dels resultats que dóna la investigació és que Pisanello “entenia aquella obra no com una pintura mural, sinó com una gran taula, és a dir com un gran retaule, en el qual va abusar dels fulls de plata i d’or”, va explicar Herrero. Això, unit al fet que en una de les parets hi ha finestres, fa pensar que “devia estar concebut com un espectacle multicolor”. Tanmateix, al ser cridat per Alfons el Magnànim, l’obra no es va finalitzar mai. Per això, Herrero afirma que “es va arruïnar abans d’acabar-la”. El CAEM ha estudiat la pintura amb llum visible, macro i microfotografia, infrarojos, fotografia ultraviolada, ha observat la superfície mural amb diversos microscopis i per identificar químicament els materials ha utilitzat fluorescència de rajos X (XRS). Tot plegat ha permès entendre “què intentava pintar”. A més, la digitalització de les fotografies ajudarà a transcriure el dibuix inicial. Tot un èxit.

El CAEM treballa habitualment amb un laboratori d’anàlisi no invasiu d’obres d’art

En el transcurs del procés de diagnosi artística que s’ha portat a terme, el CAEM ha treballat braç a braç amb el LANIAC, el laboratori d’anàlisi no invasiu d’obres d’art i en concret, amb Paola Artoni, la tècnica responsable del laboratori. Per part del CAEM, han treballat en aquesta investigació el professor Isidre Puig, la tècnica i especialista en fotografia científica Marta Raïch i l’investigador Miquel Àngel Herrero. Val a recordar que el centre lleidatà és una referència en la investigació.

Investigació conjunta entre la UdL i la Universitat de Verona

Pisanello forma part d’un projecte més gran anomenat Fresco, de la Universitat de Verona, dirigit per Monica Molteni. En aquest, el CAEM de la Universitat de Lleida exerceix de company científic, igual que el Museu de Palau Gonzaga (el lloc on hi ha les pintures), dirigit per Peter Assman.