LITERATURA DISTINCIONS
La poeta uruguaiana Ida Vitale guanya el premi Cervantes 2018
Cinquena dona en la història del guardó, que el rep com “una bogeria!”
La uruguaiana Ida Vitale, referent per a poetes de totes les generacions, va guanyar ahir el premi Cervantes 2018, un guardó que s’ha saltat costums al reconèixer una dona escriptora, la cinquena en més de quaranta anys, i al no respectar la llei no escrita d’alternança de premiats entre Espanya i Llatinoamèrica, després del reconeixement l’any passat al nicaragüenc Sergio Ramírez. Vitale se suma a les espanyoles María Zambrano (1988) i Ana María Matute (2010), la cubana Dulce María Loynaz (1992) i la mexicana Elena Poniatowska (2013), que també formen part de la història del Cervantes, un baix percentatge d’escriptores com es va posar de manifest durant les deliberacions del jurat. El ministre de Cultura, José Guirao, va anunciar la decisió del Cervantes, el màxim guardó de les lletres en castellà i dotat amb 125.000 euros, que va reconèixer així la trajectòria poètica i intel·lectual de “primer ordre” d’Ida Vitale (Montevideo, 1923) i “el seu llenguatge, un dels més destacats i reconeguts de la poesia en espanyol”.
Crítica, assagista i traductora, Vitale pertany a la generació daurada de la gran literatura uruguaiana dels anys 40, posseeix el premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (2015) i fa tot just dos mesos va ser reconeguda amb el premi Feria Internacional del Libro de Guadalajara (FIL) de literatura en llengües romàniques la 2018 per haver “enriquit la llengua espanyola”. “Quina bogeria!”, va exclamar Vitale quan el ministre Guirao li va trucar per telèfon per comunicar-li la decisió del jurat i, després de recordar els guardons que ha rebut en els últims temps a Espanya, va insistir: “Els espanyols continuen igual de bojos que en l’època de la conquesta.” Una dona vital, va afirmar Guirao, que fa honor al seu nom, de tal manera que es va mostrar convençut que no tindrà dificultats per recollir el premi en la cerimònia el proper 23 d’abril a la Universitat d’Alcalá de Henares. La seua poesia la va iniciar el 1949 amb La luz de esta memoria, a què va seguir Palabra dada (1953), Cada uno su noche (1960) o Paso a paso (1963) i, lúcida i culta, continua escrivint als seus 95 anys.