La Torre de Pisa, cada cop menys inclinada

La Torre de Pisa és cada vegada menys torta, així ho certifica l’últim informe del grup de supervisió que ha conclòs que, gràcies als treballs de consolidació que es van realitzar fa 17 anys, la seua inclinació s’ha reduït uns quatre centímetres.

El grup d’enginyers format per vigilar diàriament un dels monuments més icònics del mut, el campanar de la catedral de Santa María Asunta a la Plaça dels Miracles, acaba de concloure que es va redreçant amb el temps.

El professor de geotècnica de la Universitat de Pisa i col·laborador del grup de supervisió de la Torre, Nunziante Squeglia, explica en una entrevista a Efe que amb l’estabilització "es va reduir la inclinació d’uns 2.000 arcosegons, més o menys mig grau, o 40 centímetres".

I des d’aleshores, en aquests 17 anys, "es redreça una mitjana d’1-2 mil·límetres a l’any", però que el compta és "l’estabilitat que ha aconseguit el campanar que és molt millor del previst".

Aquestes variacions es calculen gràcies als instruments de vigilància amb què compta la torre i també col·locats al terreny, afegeix Squellia

Els instruments envien les dades als ordinadors per tenir cada hora una actualització de les possibles oscil·lacions i vibracions, causades també per possibles terratrèmols," explica el professor que assegura que el monument és entre "els més vigilats del món".

Però explica que la Torre de Pisa no perdrà la seua característica més gran, la inclinació, que atreu a prop tres milions de turistes cada any.

"A aquest ritme no podrà ocórrer ni en dos segles", assegura.

La torre acabarà per estabilitzar-se o fins i tot, apunta l’enginyer, en un futur que és impossible de calcular de moment començarà de nou a inclinar-se cap al sud.

Les obres de consolidació van ser necessàries quan el 1993, la part superior de la torre va arribar a tenir una diferència de més de 4 metres i 47 centímetres respecte a la base i es va pensar en el perill d’un ensorrament.

El 1998 es van instal·lar quatre cables d’acer, amb una longitud de 100 metres i quatre tones de pes cada un, que van fer de tirants del monument com a mesura urgent.

Després va començar el veritable projecte de consolidació per evitar la seua caiguda i que va consistir a extreure tones de terra sota el campanar en la part oposada a la inclinació, de manera que l’edifici, de 14.500 tones de pes i 55,86 metres d’altura, cedís sobre aquest costat i s’assentés.

Els treballs de reestructuració van costar uns 30 milions d’euros i es van prolongar durant onze anys, davant els més de dos segles que es va tardar a aixecar la Torre.

Els seus set nivells de galeries, adornades de columnes i els seus 2943 esglaons van ser oberts de nou al públic, i des d’aleshores es va convertir en un dels monuments més vigilats del món.

Es va crear llavors aquest grup de supervisió, que depèn de l’Opera de la Primaziale Pisana, entre que s’ocupa el complex monumental, i que cada tres mesos es reuneix per examinar les dades recollides.

Després de les obres de consolidació, s’ha reduït la inclinació mig grau, uns altres 4 centímetres, i el monument es troba "en un estat de salut molt millor" asseguren, que les previsions que en el seu moment va fer la comissió internacional per a la salvaguarda de la torre.

La torre de Pisa ja es va construir en total inclinació. Fins i tot la primera fase de les obres va ser interrompuda a l’altura del tercer anell a causa de l’enfonsament del terreny sobre el qual sorgeix la base de la torre.

La mal·leabilitat del terreny i el fet que antigament en l’àrea de la torre fluïa una recolzada del riu Auser, va fer el terra inestable, motius de la inclinació de la torre, però també la seua fama.