Borja de Riquer: «També és història el 0-5 al Bernabéu o El Bulli»

L’historiador, catedràtic emèrit d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i escriptor Borja de Riquer (Barcelona, 1945) ha dirigit l’Història Mundial de Catalunya (Edicions 62), un volum de més de nou-centes pàgines en el qual gairebé un centenar d’experts ofereixen una panoràmica diferent de la història dels catalans.

Què té aquesta història que no tinguin d’altres?

No és una cronologia estricta d’episodis històrics sinó que el volum presenta una selecció de fets, personatges o circumstàncies que creiem que han tingut una rellevància notable, ja sigui perquè són reflex de moviments europeus que han influït a Catalunya o aportacions catalanes a la visió general de la història. Són un total de 124 episodis sobre fets que tenen unes singularitats que els fan diferents d’altres.

Una selecció de 124 capítols significa que ha calgut elegir.

Sí, som conscients que ens hem deixats coses fora, perquè tota elecció és subjectiva i arbitrària. De fet, el projecte inicial era de 110 capítols però al final ens hem quedat en 124..., i perquè l’editorial ha dit prou! Hem privilegiat fets nous o poc coneguts, que apareixen molt poc a les històries convencionals. Per exemple, un capítol parla d’unes pintures rupestres descobertes a penes fa tres anys al Priorat, d’uns 10.000 anys d’antiguitat, i que són la primera manifestació d’homes matant altres homes.

A qui va dirigida l’obra?

És un llibre complementari del manual típic d’història, en un format que el fa molt llegible, que crea lectors. Es tracta de 124 episodis autònoms, que permeten una lectura aleatòria, sense necessitat de seguir un fil cronològic. I és que els historiadors ens adrecem als ciutadans habitualment amb productes molt avorrits. Aquest volum, en canvi, té una forma fàcil i atractiva, divulgativa, que és una cosa tan important com el contingut.

Un contingut que arranca al Rosselló, al sud de França.

Sí, el primer capítol està dedicat a les primeres restes d’un homínid català, d’uns 450.000 anys d’antiguitat, trobats a la cova de l’Aragó, a prop de Talteüll, al Rosselló francès. I el llibre acaba amb la singular declaració d’independència al Parlament de Catalunya proclamada el 27 d’octubre de l’any passat.

La història explicada d’una altra manera. Posi un exemple.

Doncs la Guerra Civil. No hi ha cap capítol que l’expliqui de forma global sinó que hem triat episodis concrets, significatius per la seua rellevància mundial: com van veure i van viure la contesa els cònsols estrangers a Barcelona el 1936; els bombardejos de l’aviació italiana sobre Catalunya el 1937, amb especial incidència a Lleida; o els avenços de la medicina durant el conflicte, amb les tècniques quirúrgiques del doctor Trueta o les transfusions de sang que uns anys després es van exportar a la Segona Guerra Mundial.

Però també hi ha episodis insòlits en un llibre d’història.

Podria semblar-ho el fet de dedicar un capítol al 0-5 del FC Barcelona al Bernabéu l’any 1974, però segur que tots els lectors més grans de cinquanta anys recorden aquell partit, que va marcar un abans i un després en una època dominada per l’equip del Reial Madrid. O també un capítol per al restaurant El Bulli de Ferran Adrià, que va irrompre al món de la cuina catalana desplaçant la nouvelle cuisine francesa. Va ser tota una revolució en la història de la gastronomia. Avui dia tots el copien i ningú recorda la nouvelle cuisine.