"La poesia política és necessària"

Barrejar l’amor i l’erotisme en parella –la mateixa de fa quaranta anys– i la ràbia de veure algunes de les situacions que hi ha hagut durant el procés de Catalunya podria resultar un tàndem explosiu. El públic podrà decidir-ho avui per ell mateix. I és que el poeta Pere Rovira i la seua filla Emília han creat un espectacle, Amor i ràbia, que presentaran aquesta tarda al Teatre de l’Escorxador a les 18.00 hores (entrada gratuïta), en el qual ell recitarà poemes inèdits i ella en cantarà una altra desena, també inèdits, acompanyada pel piano. Amor i ràbia és fruit d’un dels períodes més prolífics de creació que ha tingut el poeta. Segons confessa ell mateix, “l’any passat en dos mesos vaig escriure al voltant de mig centenar de poemes gairebé d’una tirada, va ser una cosa que no m’havia passat mai”. D’una banda, se centrava en poemes eròtics “fets per una persona gran i d’amor conjugal amb la mateixa parella de fa quaranta anys, un fet que és bastant inusual perquè crec que s’ha fet poc en català, però mentre els estava escrivint m’anava interferint tot el que passava a Catalunya i em sortien els versos sense proposar-m’ho. Són poemes fruit de la ràbia, la indignació i l’emprenyament que tenies cada dia de veure coses injustes o escoltar les fantasmades del Partit Popular. Era una manera de desfogar-se”. I és que segons la seua opinió “sembla que la poesia política no està gaire valorada, però tal com estan les coses, és necessària”. D’aquí el títol de l’espectacle, que posteriorment interpretaran en altres escenaris. A més, els poemes d’amor formaran part d’un llibre. Per la seua part, Emília n’ha escollit una desena i els ha posat música. “Tots tenim una música interna i quan llegeixo els poemes en trobo alguns que ressonen molt amb la meua pròpia música interna. Aquests són precisament els que he escollit per musicar.”

L’espectacle, creat expressament per a l’ocasió, s’emmarca en els actes del Festival Internacional de Poesia, que acaba precisament avui.

Jaume Pont, Antònia Vicens, Pere Gimferrer i Josep Pedrals, en una vetllada irrepetible

El Festival Internacional de Poesia de Lleida va comptar durant la tarda d’ahir amb diversos pesos pesants de la literatura. D’una banda, el poeta Jaume Pont va parlar amb l’escriptora mallorquina Antònia Vicens, Premi Nacional de Poesia, sobre l’obra de l’autora, en un acte organitzat a la UdL per l’Aula de Poesia Jordi Jové. Poc després, al Teatre de l’Escorxador, es mesuraven les veus de dos de les figures més rellevants del panorama català que, malgrat ser de generacions diferents, han expressat en públic la seua admiració mútua en més d’una ocasió: Pere Gimferrer (Barcelona, 1945) i Josep Pedrals (Barcelona, 1979). Al Cafè del Teatre es va commemorar el Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit reivindicant la llibertat d’expressió en un acte en què van participar quatre poetes com Pere Pena, Rosa Fabregat, Enric Sòria i Bàssem an-Nabrís. L’acte va continuar amb un recital poètic, En plural, a càrrec de Mireia Calafell (Barcelona, 1980) en català i Vicente Luis Mora (Còrdova, 1970) en castellà. Una jam session va servir per culminar la jornada.