Josep Cuní: «El periodisme no s'ha de fer amb les vísceres, sinó amb el cap»

Trencar el lideratge de Basté i Terribas al matí és un repte afegit per a vostè?

Sempre he partit de la base que tothom que emet en un mateix moment és competència, sigui més o menys destacat. I jo sóc la seua. Hi crec i, per tant, els reptes per potenciar-la no m’espanten. Una societat que no té competència dorm una llarga migdiada. A més, seria ridícul no contemplar-la tenint en compte que estem a la societat més competitiva de totes les que hàgim pogut conèixer.

Ve disposat a canviar el magazín de ràdio matinal, després de ser l’artífex del seu model primigeni.

Més que canviar-lo, pretenc tornar als orígens. Posar en ordre coses que per la lògica evolució del temps s’han anat desvirtuant. Per exemple, vaig ser promotor de les tertúlies de ràdio. En aquest moment no vull utilitzar el concepte tertúlia i l’he rebatejat com a club d’opinió. Entenc que la tertúlia és un gènere que tendeix a estar cremat per abús, tant per intensitat d’alguns tertulians ja professionalitzats, com per quantitat. L’essència era una sèrie de persones amb opinió pròpia, que la defensaven. Ara molts són professionals dels eslògans dels partits.

Troba a faltar Pilar Rahola?

[riu] És una gran amiga que està seguint la seua carrera professional per circuits diferents dels meus, però això no significa que no pensi en ella.

Quin paper juguen les xarxes en el periodisme avui dia?

Important però pot ser perillós. Important perquè et mantenen en contacte amb la realitat, però perillós perquè no tot el que diuen és notícia. Aquí és on els periodistes hem de reclamar la base de l’ofici i capacitat de separar el gra de la palla. Apliquem malament la immediatesa i tendim a llegir qualsevol tuit sense comprovar. S’ha de potenciar l’ofici.

Entre altres motius, per revertir el descrèdit de la professió?

Està en descrèdit per moltes raons, entre d’altres, perquè ho hem permès. Es pot revertir tornant a l’origen, reclamant els elements bàsics d’aquesta feina i reivindicant-nos com a ofici de garantia.

Creu que veurà algun referèndum abans que es jubili?

M’agradaria veure un referèndum més aviat que tard perquè la solució del problema passa perquè un dia ens comptem. Serà l’única forma que cadascuna de les dos parts sàpiga, sense trampes, de quants disposa.

Quin paper han tingut els mitjans de comunicació en el procés?

No es pot entendre la situació actual del procés sense un paper directe dels mitjans. En massa ocasions han deixat, hem deixat, d’exercir el nostre paper d’informadors i per tant, de mirada crítica cap a qualsevol de les dos parts, per passar a ser portadors de la propaganda d’una part. I això ha fet un mal terrible.

Ho ha dit en plural. S’hi inclou?

No hi pot haver cap periodista honest amb ell mateix que s’exclogui d’aquesta situació. No sé exactament com però segurament deixant-me portar per una mirada que en alguns instants podia ser més emotiva o sentimental que racional. El periodisme no pot fer-se amb les vísceres ni amb el cor, s’ha de fet amb el cap.

Fa més de vint anys que forma part del jurat del Pica d’Estats. Ha contribuït que conegui més Lleida?

En realitat tinc vincles emocionals amb aquestes terres ja que la meua mare va nàixer a Mollerussa. El seu pare també ho era i la seua mare, de Linyola. Per tant, tinc records d’infantesa de passar petites parts d’alguns estius. A més, hi tinc amics.

Ha degut veure que en poc temps han canviat els líders polítics de forma imprevista.

Lleida ha canviat moltíssim, a millor, durant els últims anys i s’ha posat al mapa de la realitat quotidiana. Quan això passa, ets allà per bé i per mal. El mal passa per tots els moviments polítics, aquests conats d’escàndols que s’haurà de veure com acaben. I els relleus a l’alcaldia que es fan d’aquesta manera lamentablement són una cosa comuna. Les maquinàries dels partits són implacables a l’hora de defensar una plaça.