Ponent, territori Unesco

El comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco va aprovar el 2 de desembre del 1998 a la ciutat japonesa de Kyoto –avui se’n compleixen just 20 anys– inscriure en aquesta exclusiva llista de béns a protegir, conservar i difondre l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, una candidatura amb 757 jaciments arqueològics de sis comunitats autònomes. L’ampli dossier incloïa una seixantena de conjunts rupestres de Catalunya, entre aquests setze a les comarques de Lleida. Els enclavaments amb un major nombre de pintures, i de més qualitat, amb la Roca dels Moros del Cogul al capdavant, celebren aquest cap de setmana portes obertes i visites guiades per commemorar aquestes dos dècades de segell Unesco. A més, l’efemèride ha coincidit amb una nova declaració de la Unesco amb presència lleidatana. Dimecres, aquesta vegada en una reunió del comitè a l’illa Maurici, es va confirmar la inscripció com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de l’art de la construcció en pedra seca, amb àmplia presència d’elements constructius en el secà de Lleida. Així, el camí que va obrir l’art rupestre fa vint anys ha seguit a Lleida amb el romànic de la Vall de Boí (any 2000), la festa de falles del Pirineu (2015) i ara la pedra seca, a l’espera de projectes que també volen entrar en aquest selecte club: el Turó de la Seu Vella, els Vestits de Paper de Mollerussa i el paisatge natural de la Val d’Aran (vegeu les pàgines 4 i 5).

La Generalitat va celebrar dijous passat l’acte institucional del 20 aniversari de l’art rupestre al Centre d’Interpretació de les pintures al Cogul, posant així en relleu la seua importància ja que, a partir del seu estudi i documentació, va arrancar el 1985 una investigació en jaciments de tot Catalunya que, des d’aleshores, ha tret a la llum un total de 130 conjunts rupestres, una trentena a les comarques de Lleida.

Nous projectes al Cogul per difondre les pintures mil·lenàries

La Roca dels Moros del Cogul, un dels enclavaments de l’art rupestre més importants de Catalunya, amb figures de més de 10.000 anys d’antiguitat, es va donar a conèixer el 1908 quan el rector del poble, Ramon Huguet, va comunicar la seua rellevància a través del Centre Excursionista de Catalunya. La Generalitat les va prendre com a referents el 1985 per començar el corpus de pintures rupestres de Catalunya. El 2010 es va estrenar finalment l’edifici del Centre d’Interpretació que, tanmateix, no va poder entrar en funcionament fins al 2015. Josep Manuel Rueda, director de l’Agència Catalana del Patrimoni, que gestiona el centre, va assegurar dijous que a partir del 2019 es començarà a treballar en la millora de l’accessibilitat i l’entorn, en un nou projecte museogràfic i en una nova aplicació per a mòbils i tauletes per veure les pintures amb realitat augmentada.